LOADING

Type to search

Política Societat

Jose Cuadrado: “La ploma és bonica. Si la tens, l’has de treure”

Share
ploma - plumofòbia

Jose Cuadrado reivindica la ploma i denúncia la plumofòbia. Font: Jose Cuadrado

Jose Cuadrado (JoseMola a xarxes socials) és un periodista i activista LGTBIQ+ responsable de comunicació de l’Observatori contra l’Homofòbia. JoseMola fa activisme amb humor i ha publicat el llibre Menos drama i más banana on, entre altres temes, tracta la seva lluita contra la plumofòbia. Amb ell hem parlat d’aquesta discriminació per tenir ploma, que segons Cuadrado dona ales a una societat masclista que és violenta contra la dona i tot el que s’assembli a ella. 

Tens força presència a les xarxes socials on utilitzes el sobrenom de JoseMola, d’on sorgeix aquest nom?

Sóc el responsable de comunicació de l’Observatori contra l’Homofòbia de Catalunya i la meva forma de fer activisme sempre ve mitjançant les organitzacions o les ONG. Com a professional de la comunicació havia de buscar una manera d’arribar al públic més jove que no coneixia l’Observatori. Els meus amics sempre m’han dit que sóc divertit i provant vaig començar a fer activisme de forma personal mitjançant el sentit de l’humor. Realment sense voler fer activisme, sinó només visibilitzant-me com a persona peculiar, vaig començar a arribar a la gent. Aquest va ser el punt de partida de JoseMola i de tot el que faig a les xarxes socials des del meu perfil més personal.

Com veus la lluita LGTBIQ+ que s’està duent a terme avui dia?

M’agrada molt veure com cada dia es trenquen més aquestes barreres de què és ser home, dona o què és la masculinitat i la feminitat. S’està fent una bona feina en aquest sentit, tenim moltíssimes persones que estan representant noves realitats, noves maneres de ser home i dona. Ho veiem en artistes com la Jedet, una de les màximes exponents, o l’anunci de Gillette on surten Transvestits i Drags. Gràcies a això per fi hi ha gent que està aprenent la diferència entre una persona transvestida i una persona trans. Crec que és molt fort que avui dia encara hi hagi gent que ho confongui.

A més, des de l’Observatori, encara que no es vegi, tenim un munt d’eines i recursos per lluitar contra l’homofòbia. Atenem a víctimes per LGTBI-fòbia, fem assessorament psicològic legal i tenim incidència política perquè els nostres drets es tradueixin en polítiques reals i efectives, com crear protocols amb l’Ajuntament de Barcelona, punts LGTBI o liles i fer protocols a festes per crear espais amables.

La societat és heterosexual, ens transmet uns rols de gènere i fa que pensem de forma heterosexual: home masculí i dona femenina

Part de la teva feina està enfocada a denunciar la plumofòbia, però què vol dir?

La societat és heterosexual, això vol dir que ens transmet uns rols de gènere i fa que pensem de forma heterosexual: home masculí i dona femenina. Tot el que surti d’aquí no és “normal”, paraula que no m’agrada utilitzar. Si una dona és masculina o un home és femení pateixen una discriminació: la plumofòbia. La plumofòbia és la discriminació tant pels homes com per les dones. Sempre s’ha dit “les dones tenen martell i els homes ploma”. Per resumir, podem dir que la plumofòbia és la discriminació per expressió de gènere.

Saps ben bé quan es va començar a utilitzar el terme de plumofòbia?

Sempre ha existit, però ara mateix no sé dir-te la data exacta, ja que just em trobo fent estudis sobre el tema i no em vull aventurar. Ara bé, sí que et puc dir que en l’inici de l’activisme LGTB dins del col·lectiu hi havia corrents plumofòbics. Un dels tres corrents que va sorgir va ser l’homòfil, on es veu aquest punt de plumofòbia perquè buscaven una integració social i entrar dins de la normalitat i evitaven “la ploma”. Per tant, quan sorgeixen les primeres organitzacions LGTB ja hi havia plumofòbia, hi havia gent que rebutjava la ploma des d’abans de la transició.

D’altra banda, vaig llegir que als Estats Units en l’època dels motards i les cambres fosques, dins d’aquests moviments, es repulsava la ploma. Aquest rebuig també es donava en els soldats que tornaven de la segona guerra mundial que havien tingut relacions homoeròtiques i es trobaven, però públicament enaltien tot el que és masculí.

Per què vas decidir centrar la teva lluita contra la plumofòbia?

Cadascú té la seva lluita i jo m’adonava que en el meu entorn hi segueix existint un punt de plumofòbia, una homofòbia interioritzada, que ve des de fa molts anys. Amb el naixement de JoseMola, em vaig fixar amb els meus amics i va ser quan vaig rebre reaccions plumofòbiques com: “Tú realmente lo único que quieres es llamar la atención. Tú te pintas una uña de color rosa porque quieres que te peguen y tener más seguidores. Tú te vas al gimnasio com un crop top para eso, llamar la atención.”

Això sempre ho dic, no és res nou, plumofòbia n’hi havia “desde los inicios de la homofóbia”, però sí que és veritat que anys enrere el col·lectiu tenia coses més importants a atendre. Primer érem delinqüents, després vam deixar de ser persones malaltes, vam aconseguir el matrimoni i després està tot el tema trans que hi ha molts drets que s’han anat aconseguint des del mateix col·lectiu. Crec que ara és el moment de centrar-s’hi, de plumofòbia n’hi ha molta. Encara falta fer molta pedagogia en aquest sentit perquè la gent confon els rols sexuals amb l’expressió de gènere. Sobretot ho veig quan parlo amb gent d’altres llocs i m’expliquen que en altres ciutats això no passa. Per exemple, a les apps per lligar és on et trobes més aquesta discriminació tan exagerada, sobretot pel que fa a l’aspecte sexual.

De plumofòbia n’hi ha molta. Encara falta fer molta pedagogia perquè la gent confon els rols sexuals amb l’expressió de gènere

En estar educats en aquesta societat heteropatriarcal tenim uns rols i estereotips inculcats, com se soluciona això?

Amb l’educació. Si ens fixem quan comença a aparèixer l’etiqueta d’homosexual, que es crea a finals del segle XIX a partir d’Oscar Wilde, a la primera meitat del segle XX ens fan de malalts, criminals, delinqüents… i quan això se supera homosexual ho era tot: transvestits, transsexual… no hi havia diferenciació. Per tant, fa tant de temps que tenim aquest desconeixement que no és tan fàcil canviar totes les mentalitats. Encara menys en el moment actual, en un context on la llibertat d’expressió està obrint camí a discursos que fomenten l’odi, tornar als armaris.

Escrius una secció anomenada Plumómetro a Togayther, on fas humor amb el tema de la ploma.

A mi el Plumómetro m’agrada molt, és una secció d’entrevistes que faig amb Togayther. Hi ha gent que se sent una mica ofesa quan la faig, però l’objectiu d’aquesta secció és passar una bona estona amb la persona entrevistada. Escullo un convidat que consideri que té prou rellevància social i li faig un test de broma en el qual faig servir totes aquestes etiquetes negatives que han fet servir amb persones diverses o no diverses per dir “tu ets femení” o “tu una bollera machorra”. Amb el test mesuro la ploma en un percentatge del 0-100% a través d’una sèrie de preguntes divertidíssimes i absurdes. Així es valora de forma positiva el martell en les dones i la ploma en els homes.

Fa uns dies durant la manifestació “Caravana por la libertad” de Vox a Barcelona va circular per les xarxes un vídeo on manifestants de Vox insultaven a crits a uns joves que sostenien una bandera LGTBI. Creus que els partits d’extrema-dreta frenen els avenços aconseguits pel col·lectiu LGTBI? 

Amb això es genera un debat molt interessant, jo vaig escoltar més d’un cop: “La persona que salió con la bandera LGTBI salió a provocar”. Crec que és molt perillós dir això, en aquest país tu hauries de poder sortir al carrer amb la teva bandera LGTBI sense cap mena de problema, de la mateixa manera que si algú vol sortir amb la seva bandera d’Espanya. Pots sortir amb la que vulguis i no hi hauria d’haver confrontació. 

Però sí que és veritat que la llibertat d’expressió és perillosa sobretot quan s’ajunta amb la ignorància. Això ho veiem en els partits populistes quan parlen de tornar un altre cop a la “normalitat” com a defensa de la “família tradicional”. Cal pedagogia si hi ha discursos d’una persona pública que deriven en violència o generen que una persona cridi i discrimini a una altra. Per això crec que en aquest sentit ens falta empatia i responsabilitat.

Si està llegint aquesta entrevista algú que no tingui pensaments pro-LGTBI, ha de pensar que segurament coneix algú que entra dins la diversitat i a aquest no l’increparia ni l’insultaria. Jo estic convençut que moltes persones que voten a partits d’extrema-dreta, perquè estan enfadats o pel que sigui, no tenen aquest pensament tan extremista, racista i LGTBI-fòbic. Per això crec que potser ens hem de parar un moment i pensar abans d’expressar opinions que segurament no estem d’acord amb elles.

Per acabar, tens algun missatge que vulguis donar a les persones que llegeixin l’entrevista?

Comentar a les persones que la ploma és bonica. Si la tens l’has de treure i si no la tens, no passa res. L’únic que no s’ha d’amagar és l’amor i el que sí que s’ha d’amagar i no fer servir és l’odi. Que ningú senti que és menys per tenir ploma.

Afegitó d’Onada Feminista

Amb motiu del mes de l’orgull LGTB+, Onada Feminista dedica gran part dels seus esforços a la creació de periodisme i continguts en relació amb el col·lectiu. Al llarg del més s’han publicat reportatges, articles i entrevistes:
– La gent gran LGTBI té més risc de patir soledat
– Els disturbis de Stonewall, la lluita de les trans que va fundar el moviment pels drets LGTBI
Dissidència de la dissidència: visibilitat romaní en el moviment LGTBI
– La comoditat que m’era privilegi
– Dulceida va accelerar la meva sortida de l’armari
“Se’ns vol construir, però no se’ns vol deixar construir”: la representació LGTBI als mitjans de comunicació
– Lidia García: “Les lesbianes al folklore existeixen i estan per totes bandes
– Ana Polo: “De petita pensava que no podia ser lesbiana per ser femenina i portar vestits
Bruno Bimbi: “Quan a una companya teva li disparen quatre trets al cap t’adones que la cosa va de debò”

– Temors i amors van de la mà com hi van el dolor i la glòria
– 5 situacions bifòbiques que encara es perpetuen
– Llei Trans per a dummies
– Margarida Borràs, la primera dona trans executada a València
Així com els programes de ràdio sobre bisexualitat, lesbianisme i trans.

Tags:
Paula Brines i Blasco

Vinc de l'Empordà i sóc estudiant de periodisme de la UAB. Locutora del programa de ràdio Onada Feminista.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *