LOADING

Type to search

Cultura

‘Jodidas Princesas’: Disney va al psicòleg

Share
Jodidas Princesas - Eva Campos

Jodidas Princesas. Font: StoryTel

L’escriptora, psicòloga i coach Eva Campos ha creat l’àudio serie “Jodidas princesas”: un seguit de capítols on les princeses Disney visiten el seu despatx de psicologia. La creadora d’aquesta ràdio ficció també és autora de llibres com Alicia en el país de las rosquillas o Soy más lista que el hambre.

Com descriuries ‘Jodidas Princesas’ en poques paraules?

‘Jodidas Princesas’ és una àudio serie que et permet tres coses; riure a riallades, pensar una miqueta i, m’atreviria a dir, que també et permet despertar algunes coses que pots tenir adormides en el teu interior. Hi ha hagut molta gent que l’ha escoltat i ha dit: que bé has definit el que estic vivint sense que m’adonés! ‘Jodidas Princesas’ és, abans de res, alguna cosa que ens ha de fer riure però, també, reflexionar. He intentat donar pinzellades més socials i de desenvolupament personal.

La trama de ‘Jodidas Princesas’ es basa en una consulta de psicologia on tu ets una terapeuta amb molta paciència i amb uns mètodes poc convencionals. Reps a diferents princeses i personatges de Disney per a tractar els seus problemes. D’on neix aquesta idea?

D’un dia on jo estava absolutament avorrida. Les meves circumstàncies mèdiques d’aquells dies eren molt extremes, vaig estar molt temps sense sortir de casa. Parlant per telèfon vaig fer broma: “Ha passat Blancaneus per consulta i no vegis, tia!” De seguida em van proposar escriure sobre això. Al principi no sabia què fer, mai havia escrit sobre ficció i molt menys fent humor. Una idea que va néixer d’una tarda que estava avorrida i amb ganes d’assassinar al metge que em va fer aquesta burrada va fer decidir-me. 

A ‘Jodidas Princesas’ presentes als personatges d’una manera molt crítica i real. De petits, molts infants idealitzen aquests personatges i no és fins més tard que comencem a veure la realitat que s’amaga darrere d’ells. Quin procés vas viure tu amb les princeses Disney?

Com a nena dels anys setanta, on els contes clàssics estaven a l’ordre del dia, m’encantaven. D’altra banda, jo parlava amb la meva mare, veia la Ventafocs i no entenia la seva actitud. “Perquè la tracten així? Perquè no se’n va d’allà?”- li deia a la meva mare. Amb el pas del temps et vas adonant de moltes coses. De fet, jo m’he tornat a visionar totes les pel·lícules de Disney, he vist detalls que abans no veia i… Joder! Això no ho veia de petita! Com a pares, hauríem de veure les pel·lícules Disney amb els nostres fills i explicar què és cert i que no ho és.

“Hauríem de veure les pel·lícules Disney amb els nostres fills i explicar què és cert i que no ho és”

En l’àudio sèrie es parla de feminisme, dels homes, dels micromasclismes, dels traumes, de la maternitat, de la paternitat absent, entre d’altres. Però, també parles del dolor crònic en les dones.

Per desgràcia, fa cinc anys vaig viure una situació mèdica molt complicada que ha derivat en un dolor crònic. A través d’aquesta circumstància he tingut molt de contacte amb associacions de dones cannàbiques i m’he adonat de l’extens que és aquest problema entre les dones. Això mai es visibilitza. A La veritat del cas de la teta de goma, la meva següent sèrie, la protagonista és una dona jove amb dolor crònic que es tracta amb medicina cannàbica, és a dir, amb marihuana medicinal. Quan jo vaig començar a viure aquesta situació la vaig començar a compartir per xarxes i vaig rebre molt de suport de moltes altres dones que també es trobaven en aquesta situació. Les dones, a més, vivim més dolor que els homes per fisiologia i per violència mèdica. Quan he anat al metge, he arribat a rebre respostes desacreditant el meu dolor: “Com pot ser que et faci tant de mal! Les dones us queixeu per tot!” Aquesta és una prova que existeix una violència institucionalitzada cap a les dones. És important visibilitzar això perquè les dones que ho sofreixen se sentin acompanyades.

Presentes als personatges i a les princeses Disney com a persones totalment humanes amb els seus defectes i febleses. Per què vas decidir retratar-les així?

Fragment de ‘Jodidas Princesas’ d’Eva Campos, una sèrie original de StoryTel

 

Trobava necessari baixar als referents del pedestal. Una cosa és voler aconseguir una fita que uns altres tenen, però mai has d’alçar aquest algú a un pedestal. Trencar la màgia de les princeses i fer-les humanes comporta visibilitzar que no has de ser una fotocòpia d’aquests models. En les pel·lícules Disney, les princeses no tenen personalitat i la recompensa de les seves accions és un príncep. Per exemple, la Bella dorment mai pot desenvolupar la seva màgia perquè se’n va al bosc amb les seves tietes. Sí que canta i les ajuda, però no hi ha una demostració de perfecció.

“Trencar la màgia de les princeses i fer-les humanes comporta visibilitzar que no has de ser una fotocòpia d’aquests models”

En aquest intent d’humanitzar els personatges, planteges un altre problema: potser les princeses no volen ser princeses.

Fragment de ‘Jodidas Princesas’ d’Eva Campos, una sèrie original de StoryTel

 

Tots els rols de les dones dins la societat estan imposats. Una princesa pot decidir no ser-ho, ella ha nascut així i s’ha trobat amb aquest merder. De fet, una dona pot decidir no ser dona. En realitat, faig un al·legat a trencar els rols i deixar que la gent sigui autèntica… Què la gent faci el que vulgui!

Actualment, estan apareixent un altre tipus de rols femenins gràcies als nous corrents feministes. Creus que això també s’està veient a Disney? Creus que princeses com Mèrida de Brave o Elsa de Frozen són feministes?

Frozen descriu molt bé el que està passant actualment: les dones ens estem desfent d’uns rols però se’ns estan imposant uns altres. Se’ns imposa que hem de ser feliços i, com dic jo, tenir una vida d’Instagram. No cal que tinguis una talla 36 però sí que tinguis unes amigues amb les quals prendre un còctel a la nit. A les meves amigues i a mi, amb 42 anys, ens és impossible tenir aquest tipus de vida social havent de conciliar feina, família i altres assumptes. Frozen transmet que has de ser sempre feliç i, si no ho ets, els teus poders de princeses es deixen anar sols i arriben els problemes. En el fons, el que diu la pel·lícula és que ser tu no és ser bo. D’altra banda, a Brave t’ensenyen que per a poder ser tu has de ser un home. T’agradi o no, lluites i tires amb arc. Això no és ser feminista. Per a mi, el feminisme és el reflex que els homes i les dones som iguals davant els ulls de la llei i en oportunitats. En definitiva, hi ha una major llibertat en segons quins rols assignats, però també ens estan assignant uns altres. Jo això no ho signo, no vull que m’assignin rols pel fet de ser dona.

Si vols ampliar la informació sobre els rols de les princeses Disney, pots consultar el  programa de ràdio que Onada Feminnista va dedicar als dibuixos animats.

Tags:
Andrea Salazar Steindorff

Estudiant de Periodisme de la UAB

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *