LOADING

Type to search

Societat

Herculine Barbin, la primera icona intersexual

Share

El 8 de novembre es commemora el dia de la Solidaritat Intersexual en memòria d’Herculine Barbin, una dona que ha esdevingut una icona per la comunitat. La seva és una història caracteritzada per la tragèdia i la incomprensió: quan va néixer la van definir com a dona, però anys més tard, després de descobrir que també tenia genitals masculins, va ser obligada a viure com un home. En la seva obra autobiogràfica, Memòries d’Herculine Adélaîde Barbin, la jove va relatar la seva experiència personal i la forma en què el col·lectiu intersexual ha estat socialment discriminant al llarg dels segles.

Barbin va néixer a la localitat francesa de Saint-Jean-d’Angély, l’any 1838. Tot i haver crescut en una família de classe baixa, quan tenia onze anys va guanyar una beca per estudiar a una escola de monges Ursulines, exclusivament per a nenes. Gràcies a les seves habilitats acadèmiques, va tenir l’oportunitat de continuar formant-se a Le Chateau, on va estudiar per ser mestra.

“La necessitat d’afaitar-se, el seu pit pla o no tenir la menstruació, va evidenciar que Barbin no era una dona com les del seu entorn”

Des de la seva infància, però, va ser una nena diferent. La necessitat d’afaitar-se, el seu pit pla o no tenir la menstruació, va evidenciar que Barbin no era una dona com les del seu entorn. Herculine Barbin era una dona intersexual. La seva condició física provocava un fort rebuig a les seves companyes. És per això que durant els seus estudis per convertir-se en institutriu la seva única amiga va ser la seva mentora i mestra, Marie des Anges.

Herculine Barbin

Fotografia d’Herculine Barbin. Autor desconegut.

L’any 1857, Barbin es va graduar primera en la seva promoció, per la qual cosa, amb tan sols dinou anys, li van oferir una plaça d’ajudant a una escola femenina. Allí, es va enamorar d’una companya professora, anomenada Sara, amb qui va començar una relació. Tal com narra en les seves memòries, des de petita es va sentir atreta per dones. Ja a l’escola, es va enamorar de la filla d’un conseller de la Cort Real, la Lea, qui anys més tard va morir de tifus.

En una societat on l’amor entre dues persones del mateix gènere estava completament prohibit, van començar a sorgir rumors d’una relació massa íntima entre les dues professores. Per això, Barbin va decidir assistir a una retirada espiritual organitzada per la seva mentora. En aquest període de tranquil·litat va sol·licitar una confessió amb el famós bisbe de La Rochelle, amb qui es va sincerar sobre la peculiaritat dels seus genitals. L’eclesiàstic li va recomanar que ingressés en un convent i li va suggerir que no comentés a ningú les seves característiques físiques, encara que ella no va escoltar la recomanació. 

La jove va preferir tornar a l’escola i retrobar-se així amb la seva estimada Sara. No obstant això, a causa d’uns forts dolors abdominals, que ja feia una temporada que sofria, va decidir visitar un especialista. Després d’un primer examen mèdic els doctors li van assegurar que havia nascut amb genitals masculins i femenins. Herculine Barbin tenia vagina, però també un petit penis i testicles dins del seu cos. 

Pels metges, Barbin era legalment un home, per la qual cosa va ser obligada a vestir-se com a tal i a canviar la seva identitat

La revelació va canviar dràsticament la seva vida. Pels metges, Barbin era legalment un home, per la qual cosa va ser obligada a vestir-se com a tal i a canviar la seva identitat per la d’Abel Barbin. La seva història també va transcendir a la premsa, on va ser designada com un dels monstres més sobrenaturals de l’època.

Barbin, incompresa, va buscar l’anonimat en els carrers de París, on va viure en l’absoluta pobresa. L’any 1868, el conserge del seu edifici, situat al carrer École de Médecine, va trobar el cos de la jove sense vida. Herculine Barbin es va suïcidar inhalant gas de la seva cuina. Abans, però, va deixar escrites les seves memòries a l’escriptori de la seva habitació. L’any 1870, el filòsof i teòric Michel Foucault va descobrir les memòries de Barbin, on la jove va narrar tota la seva història, marcada per la tragèdia, el dolor i la tristesa. Entre les pàgines, hi destaca una impactant confessió en contra la societat i la seva crueltat.

“Has de sentir-te més compadit que jo, potser. Jo sobro sobre totes les teves innombrables misèries, participant de la naturalesa dels àngels; perquè, com vostè ha dit, el meu lloc no està en la seva estreta esfera. Tens la terra, jo tinc un espai il·limitat. Encadenat aquí sota pels mil llaços dels teus sentits macros, materials, els teus esperits no poden submergir-se en aquest oceà límpid de l’infinit, on, perdut per un dia en les teves àrides ribes, la meva ànima beu profundament”. Herculine Barbin

“No existia un llenguatge per descriure’s a ella mateixa, excepte del que la condemnava”

Herculine Barbin mai va ser acceptada per la societat. En l’època en què va viure, no només es condemnava la seva orientació sexual, també era discriminada per haver nascut amb genitals masculins i femenins. Barbin era rebutjada per aquells qui l’envoltaven, però el que és més rellevant encara és que no existia un llenguatge per descriure’s a ella mateixa, excepte del que la condemnava, i això la va submergir en un pou infinit d’incomprensió. La història de Barbin representa moltes vivències de persones intersexuals, a qui la societat ha determinat el que eren i qui eren, i han castigat per meres característiques biològiques.

La intersexualitat és una mostra més de diversitat. Per aquest motiu, cada 8 de novembre, coincidint amb el naixement d’Herculine Barbin, se celebra el dia de la Solidaritat Intersexual. La jornada està destinada a ressaltar els drets humans d’aquesta comunitat que en tantes ocasions han estat vulnerats.

Si voleu saber més sobre la intersexualitat, podeu escoltar el programa que Onada Feminista va fer per Feminismes a Ràdio 4, on també es va entrevistar a l’activista intersexual Gabriel J. Martín.

Tags:
Maria Capell

Estudiant de periodisme a la UAB. Enamorada de la lectura i de l'Oest de Catalunya

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *