LOADING

Type to search

Política

Del feminisme dels 70 a la radicalitat TERF

Share
Feminsime sufragista

Feminisme sufragista manifestant-se pel dret de vot

El feminisme dels 70 va marcar un abans i un després en la història de la lluita de la dona. Amb tot, aquesta dècada va obrir nous fronts de plantejament de la figura de la dona i això ha acabat desembocant en diferents feminismes enfrontats en l’actualitat.

La tercera onada del feminisme és la que ha tingut més ressò i va tenir lloc durant la dècada dels setanta. Durant aquest decenni, moltíssimes dones van començar a denunciar que les seves condicions de vida encara continuaven estant en clara desigualtat respecte de les dels homes. La majoria d’elles eren de barris urbans i d’ideologia marxista. Després de construir una visió de la lluita feminista molt ferma, nous perfils de dones fins aleshores invisibilitzats van començar a accentuar les mancances d’aquest feminisme radical i la seva discriminació cap a les persones transgèneres i no binàries.

Cal fer un recull històric de l’evolució ideològica del feminisme des dels seus origens com a moviment polític per tal d’entendre l’enfrontament entre feminismes actuals. Els 70 són el punt d’inflexió que planteja un camp de batalla obert entre les trans i les radicals (despectivament anomenades TERFS). Fins i tot, cal remuntar-nos a les primeres grans victòries com el dret de vot o el dret a l’educació, que van aconseguir les dones burgeses.

Primeres victòries

Les sufragistes van ser les primeres dones en aconseguir un canvi polític significatiu. Es van posicionar en contra del funcionament patriarcal de tots els sistemes socials i polítics que configuraven les seves vides. D’aquesta manera van aconseguir el dret de vot femení. Amb tot, aquestes dones formaven part de l’elit burgesa. Eren les dones, filles i germanes dels propietaris de la indústria. Per molt que aconseguissin rellevants victòries per tot el col·lectiu de dones, no buscaven l’emancipació de totes elles ni una abolició de les classes treballadores explotades. Per tant, aquest primer emancipament feminista es centrava en una visió liberal que perpetuava uns interessos burgesos. La novetat va ser que per primera vegada a la història aquests estaven encarnats per les dones.

Dones obreres

feminisme obrer
Dones treballant en la indústria durant la II Guerra Mundial

Un cop iniciada la Segona Guerra Mundial, la dona es va introduir activament en el món laboral remunerat. No va ser perquè la societat comencés a aplicar mesures legals més inclusives per elles, sinó per una raó completament pragmàtica. Els homes estaven al front de batalla, però les indústries dels països no podien parar de funcionar.

En aquest context és on es gesta la segona onada de reivindicacions pels drets de les dones. A més a més, les protagonistes són principalment les dones obreres. En aquest marc excepcional de guerra, van trobar molts espais propis on compartir i reivindicar aquelles injustícies que sempre havien patit. La sexualitat esdevé un element clau com a nucli de les desigualtats i jerarquies socials que es construeixen a partir del sexe. Conseqüentment, les dones van apujar les reivindicacions i es centraven, sobretot, en legitimar el seu dret de decisió sobre el propi cos. Demanaven un fàcil accés als mètodes anticonceptius i també el dret a l’avort, entre d’altres reclames. 

Feminisme radical

feminisme radical
Manifestació de feministes radicals

Als anys 70, neix activament el feminisme radical. Les dones trenquen amb tot  l’ideari burgès i es desmarquen radicalment del feminisme liberal. S’anomenen a elles mateixes “radicals”, construeixen la seva visió del feminisme des de l’arrel del problema: des de l’origen que ha perpetuat les desigualtats entre homes i dones. La seva premissa és que el sexe o òrgan reproductor és l’element únic pel qual la dona es converteix en el constructe social de “dona”. Conseqüentment, s’atribueixen totes les desigualtats que van incloses en aquesta socialització. Per tant, el principal objectiu d’aquestes primeres radicals va ser deconstruir tot l’imaginari col·lectiu sobre què comportava ser dona en les seves societats.

Feminismes enfrontats

Durant els 70, amb la poca visibilitat dels diferents col·lectius LGTBI, aquesta premissa biologista de les radicals podia semblar coherent. Amb tot, amb l’arribada de les transfeministes, el context va canviar radicalment. La lluita feminista, fins aleshores protagonitzada per dones cisgènere, es va esbiaixar amb les manifestacions i reivindicacions de tot el col·lectiu trans. Les trans van canviar la concepció social i política del que era la dona, que havien establert les radicals. Elles fugien de la vinculació directa del sexe d’un individu amb la seva socialització. Per tant, no van rebre l’acceptació de les radicals i es van desmarcar fundant, d’aquesta manera, el transfeminisme.

bandera trans
Bandera transfeminista

Les transfeministes defensaven que la identitat de gènere era una construcció social individual. També creien que era fluïda: no necessàriament una persona s’havia de sentir identificada amb el mateix gènere durant tota la seva vida. El manifest transfeminista d’Emi Koyama va ser el primer que va identificar i vincular a totes les persones en situació discriminatòria per la seva identitat de gènere. Les transfeministes i les radicals no han parat de créixer i reivindicar totes les situacions de desigualtat que viuen diàriament. Amb tot, sempre ho han fet per separat. Les radicals es mantenen fermes en la seva premissa biologista sobre el concepte de “dona”. Per aquest motiu no contemplen a les trans com a dones. Segons el seu ideari, són persones que encara que s’identifiquin com a dones, mai seran socialitzades com a tal a causa del seu sexe. Aquesta controvertida afirmació ha rebut fortes crítiques per part de les transfeministes i molts altres moviments feministes contemporanis. Ha estat considerada per moltes com a un atac directe als drets fonamentals de les persones. TERF (Trans-Exclusionary Radical Feminist) és el neologisme que designa a les radicals que encara avui dia defensen la premissa biologista sobre què és una dona. D’aquesta manera, l’etiqueta TERF ha tacat la imatge de les radicals i, conseqüentment, la seva ideologia.

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *