LOADING

Type to search

Cultura Societat

Natàlia Pons de Pupil·les: “Les dones es veuen reflectides quan la dona que té al costat li està cantant allò que ella pensa”

Share
Natàlia Pons de Pupil·les

Les dues cantants del grup Pupil·les. Font: MYM

Pupil·les, inicialment anomenat Pupil·les Dilatives, és un grup valencià feminista format per dues cantants, Mireia Matoses i Natàlia Pons, i el punxadiscos DJ Rule (Joan Rodríguez). Pupil·les fa rap feminista amb influències musicals del punk i el reggaeton. L’eix transversal de les seves lletres és el feminisme i cada cançó tracta diversos aspectes de la vida, però sobretot reivindiquen la igualtat. Parlem amb Natàlia Pons sobre el grup, la música i el moviment feminista.

Comencem pels inicis, com naix la idea de crear el grup Pupil·les?

Doncs Pupil·les es crea l’any 2014 després d’un Festivern. Vam veure que tots els grups que tocaven estaven formats per homes i vam pensar que feia falta un grup de dones i ens vam posar en marxa. Al cap de dos o tres mesos ja teníem la primera cançó: Dones. Després vam anar a un estudi, al productor li va agradar la cançó i vam gravar el primer disc, Bruixes de dol.

Durant els últims anys s’han creat més grups formats per dones, però s’ha aconseguit que els grups femenins tinguin més presència als festivals de música?

Sí que creiem que hi ha hagut una evolució. Actualment hi ha una realitat i és que no es veu en quasi cap cartell només presencia masculina. Ara bé, també hi ha el problema que molts programadors posen a les dones perquè ho han de fer. Ha aparegut el fenomen de posar dones de manera obligatòria i no d’una manera natural, que és com hauria de ser. Per tant, nosaltres aspirem a una igualtat en aquest sentit i és veritat que això encara no existeix.

Hi ha el fenomen de posar dones de manera obligatòria i no d’una manera natural, que és com hauria de ser

Heu tret algunes cançons força reivindicatives com és V, rebeu sovint crítiques o comentaris masclistes?

És veritat que normalment els comentaris que van cap a un grup solen ser des de l’anonimat i d’un sector que no interessa. Per tant, no ha sigut una cosa transcendental, o siga, malauradament ja sabem que existeix el masclisme  i, per això, cada vegada fem més falta nosaltres com totes les dones, evidentment.

Heu rebut també agraïments o suport per part del vostre públic, ja sigui dins del món de la música o en altres ambients?

Sí, hem vist que hi ha hagut un canvi de mentalitat. Jo recorde que al principi déiem que faltava molt per fer. Encara falta molt, però com a mínim hi ha coses que ja no es qüestionen, que ja sabem que han de ser així. Per exemple, la presència femenina als escenaris.

Quin és el públic a qui més heu arribat amb la vostra música? 

Jo crec que al públic adolescent, la gent jove. Jo recorde que al principi déiem que existien cançons de la lluita feminista, però eren cantades per homes. I clar, les dones es veuen reflectides quan la dona que té al costat li està cantant allò que ella pensa. Sempre serà més fàcil d’arribar de dona a dona, que no pas si un home ho canta. També he de dir que ens hem trobat que dones grans de 40 o 50 anys, ens han dit que els agrada molt el nostre missatge i que han redescobert situacions a la vida que potser no s’havien parat a analitzar.

Sempre serà més fàcil d’arribar de dona a dona, que no pas si un home ho canta

El vostre grup incorpora tècniques tant de llum com de so que són dones. En altres grups de música no passa, normalment aquest escenari invisible del món de la música està ocupat majoritàriament per homes. Tens algun comentari al respecte?

Efectivament, sabíem que seria difícil i ens va costar trobar tècniques dones. El món de la música no està plagat d’elles, malauradament. Però teníem clar que volíem tenir l’equip de treball tot format per dones perquè és una manera de mostrar que tenen el mateix dret i espai.

Podeu viure de la música o heu d’alternar-la amb altres feines?

Nosaltres som professores i no podem viure de la música. Potser algun dia passe. Però, de moment, les dues som professores que també és un treball que ens permet tirar a l’estiu. Però sí que és veritat que portem un volum elevat de feina quan estem de gira.

Ara, amb la Covid-19, heu hagut de cancel·lar la majoria de concerts. Com us ha afectat això?

No hem fet cap concert aquest any. Estem creant el nou disc i veient la part positiva de tot això, descansant també perquè com he dit som professores. Intentem portar-ho de la millor manera possible, pensant que estem fent feina interna i així fer una lectura positiva de la situació.

Natàlia Pons, afegiries algun comentari per finalitzar l’entrevista?

M’agradaria dir que aquesta és una lluita de totes. Totes som part activa tant si estem dalt com baix l’escenari, que ens hem de cuidar i totes som necessàries.

Si t’ha agradat l’entrevista a Natàlia Pons de Pupil·les també pots llegir, veure i escoltar les entrevistes a les exconcursants d’OT: SamanthaChica Sobresalto i Anne Lukin. Així com escoltar el programa que Onada Feminista va dedicar a Música Jove, amb María José Llergo o Suu, entre d’altres.

Tags:
Paula Brines i Blasco

Vinc de l'Empordà i sóc estudiant de periodisme de la UAB. Locutora del programa de ràdio Onada Feminista.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *