LOADING

Type to search

Opinió Societat

El sistema capitalista és la principal causa de violència masclista

Share
Violència masclista

Pancarta en contra de la violència masclista. Foto: Mariel Ravalli

Des de l’inici de l’estat d’alarma fins el 30 d’abril, el servei d’atenció confidencial a les dones que pateixen violència masclista s’ha disparat un 88% i s’han rebut 2.173 trucades.

El confinament i la versemblança del terme ‘víctima’

Estem travessant una pandèmia mundial que està deixant seqüeles en tots els sentits. Costa fer l’exercici de sortir de la nostra bombolla per conèixer què està passant allà fora i com ho està patint cada persona. Parlem constantment sobre la caiguda en picat de l’economia, de tot el que fan i deixen de fer la majoria de polítics ineptes que ens governen i de totes aquelles persones que s’estan saltant les distàncies físiques al carrer. Ara bé, qui pensa, com a mínim una vegada al dia, en totes les dones o identitats dissidents que estan patint violència masclista?

El confinament, per a moltes, ha convertit una realitat quotidiana més o menys “lliure” en una caixa claustrofòbica dins d’una altra caixa un xic més gran. L’aire que separa una caixa de l’altra és opressió i, conseqüentment, desgast físic i emocional. Segurament per a moltes altres també està sent dur per altres aspectes. De fet, no estic establint cap ordre jeràrquic sobre les problemàtiques personals. Cap problema o context pesa per sobre d’un altre. La selecció de criteris per categoritzar-ho tot és absolutament subjectiva. No hem de caure en aquesta temptació, això seria trepitjar altres tipus de lluites emmarcades en el conegut horror social-patriarcal.

No hem de caure en aquesta temptació, això seria trepitjar altres tipus de lluites emmarcades en el conegut horror social-patriarcal

En tot cas, només tracto de convidar-vos a fer una mena d’exercici conscient. No podem oblidar a totes aquestes persones que estan patint. I parlo de persones i no de víctimes, el gran terme hegemònic que utilitzen tots els mitjans per referir-se a aquestes dones. És una decisió absolutament personal perquè penso que aquest concepte categoritza la dona immediatament com a vulnerable. Trobo que aquí hi ha una mica de confusió. És adequat parlar de vulnerabilitat sempre que ens referim a l’espai on s’està movent la persona, perquè algú ha establert uns rols de poder d’algú sobre algú altre. Però amb quina mena de superioritat moral ens creiem cadascuna de nosaltres per definir a una persona com a ‘vulnerable’ quan només tenim com a referència una situació en la qual, clarament, s’anul·len les seves capacitats de decisió?

No és del tot adequat establir prejudicis sobre aquesta persona i definir-la com a ‘víctima’. Dins d’aquest espai de vulnerabilitat és realment difícil desenvolupar habilitats com la fortalesa o la capacitat de decisió, encara que formin part de l’estructura que habita i que ha anat construint al llarg del temps. En tot cas, podem parlar de persona o dona afectada, perquè si ho busquem al diccionari, només apareixen accepcions com ‘baixa’, ‘cadàver’ o ‘mort’. 

Les relacions socials capitalistes perpetuen les formes de violència masclista

Les dinàmiques del sistema capitalista són la causa directa de la generació de formes de violència masclista. La importància de relacionar ara sistema capitalista i violència és perquè, com bé expliquen Nancy Fraser, Tithi Bhattacharya i Cinzia Arruzza al manifest del Feminisme per al 99%, la violència de gènere privada s’accentua en moments de crisi.

Les tasques reproductives estan assignades a les dones, fet que impedeix una participació total en l’àmbit laboral

Parlant de la violència de gènere privada, això s’explica pel neguit que suposa mantenir el domini en un temps d’incertesa. La por per perdre l’estatus, l’angoixa, la precarietat econòmica o la incertesa política resulten ser amenaces que alteren l’ordre de gènere.

El treball productiu dins de les dinàmiques del sistema capitalista està absolutament relacionat amb la violència masclista. Anem-nos-en a l’arrel del problema: les tasques reproductives estan assignades a les dones, fet que impedeix una participació total en l’àmbit laboral.

Posem un exemple per explicar-ho: un tipus de família nuclear, amb dos infants i dos sous. El sou de la mare més baix per fer jornada reduïda i així poder recollir els infants a l’escola i fer les tasques de casa i de cures. Immediatament aquí s’estan perpetuant rols de poder. La mare depèn del sou del pare per a poder arribar a tot. Afegim a l’exemple que dins de la relació de parella s’està produint alguna forma de violència masclista. La situació en la qual està submergida la dona és molt complicada, existeix dependència econòmica pel mig. Per tant, reafirmem el fet mencionat dos paràgrafs enrere: les dinàmiques del sistema capitalista són la causa directa de la generació de formes de violència masclista.

La proposta del model neoliberal

El model neoliberal proposa prestar microcrèdits a aquestes dones per posar en marxa els seus propis projectes i generar una nova font d’ingressos pròpia que elimini aquesta dependència. Però aquesta solució té algunes mancances: en el moment que s'”elimina” la dependència econòmica respecte a la parella, se’n genera una de nova amb les entitats bancàries. Tornem de nou a establir un teixit dependent d’una nova font explotadora fruit del capitalisme. Així mateix, les autores que he mencionat abans expliquen que aquest fenomen s’anomena violència econòmica de mercat.

I aquí és on trobem la fina línia entre marxar de casa -fet que suposa quedar-se al carrer sense recursos- o seguir convivint amb violència i tot el que suposa. La violència formarà part d’aquesta societat sempre que el teixit social es construeixi a través de pràctiques capitalistes i conseqüentment patriarcals.

Dades de l’informe sobre violència masclista de l’Institut Català de les Dones

A efectes pràctics, tota la informació mencionada anteriorment, es materialitza en l’anàlisi de l’Institut Català de les Dones sobre les trucades de telèfon al servei d’atenció especialitzada per persones que pateixen violència masclista durant el confinament. Algunes de les dades que exposa l’informe:

– Des que va començar el confinament fins al 30 d’abril s’han rebut 2.173 trucades

– Durant aquest període, les trucades augmenten un 88% respecte als mesos de gener i febrer

– La mitjana de trucades ha anat augmentant a mesura que ha avançat el confinament. Al principi, unes 33 trucades diàries. A finals d’abril, 61 trucades diàries

– La mitjana de violència física que s’ha especificat en aquestes trucades ha estat un 39,5% dels casos. La mitjana de violència psicològica, un 91,8%; l’econòmica un 7,1% i la sexual un 2,5%

Les trucades les fa la mateixa usuària en un 72,4% dels casos. En un 20,2% ho fa una persona propera a la persona que ho està patint i en un 5,6% ho fa un professional

– Per aquelles que no s’hi atrevien a fer trucades hi ha disponible un número de WhatsApp. Fins al 30 d’abril s’han comptabilitzat 151 missatges de diferents usuàries. El correu també és una via, en aquest cas, 91 correus electrònics de diferents dones. 

La lluita per acabar amb la violència masclista no pot estar únicament focalitzada en la destrucció d’aquesta forma de violència. N’hi ha d’altres formes que s’han de destruir abans i que depenen d’una més ferotge. Crec que encara no l’he mencionat abans: l’horror social capitalista. No estàs sola. 

Si vols fer una consulta o estas patint algun tipus de violència masclista, l’Institut Català de les Dones proporciona aquests serveis confidencials d’atenció a les dones a les dones durant el confinament:

Telèfon: 900 900 120
Whatsapp: 671 778 540
Correu electrònic: 900900120@gencat.cat
Per a qualsevol emergència: 112 

Tags:
Clara López García

Estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *