LOADING

Type to search

Societat

L’educació afectiva-sexual està en mans del porno

Share
Portada Save the Children - educació afectiva-sexual

Portada de la guia “Hem de parlar de porno” elaborada per Save the Children

L’Internet i les xarxes socials faciliten l’accés a la pornografia de manera directa o indirecta. El porno en línia és il·limitat, anònim, accessible i interactiu. No hi ha control sobre qui està consumint aquell contingut i els menors d’edat hi accedeixen sense problemes. L’informe “(Des)informació sexual: pornografia i adolescència” de Save the Children alerta com la pornografia a través d’Internet és el principal professor i consultori de la sexualitat del jovent d’avui dia. L’estudi s’ha realitzat a 409 adolescents catalans, dels quals 7 de cada 10 admeten consumir pornografia; alguns reconeixen que a vegades els hi apareix sense buscar-la.

Quasi la meitat dels adolescents enquestats que han vist pornografia expliquen que han portat alguna escena a la pràctica. El porno sovint mostra males pràctiques com jerarquia de poder, degradació de la dona, falta de consentiment o violències masclistes. Aquí apareix el problema: aquest contingut pot tenir un efecte directe en l’adolescent. Per això, Save the children ha elaborat ‘Hem de parlar de porno’, una guia per a les famílies sobre el consum de pornografia en l’adolescència. Un altre exemple de campanya per advertir els menors és la que va realitzar el Govern de Nova Zelanda.

Però, com és que el jovent recorre a la pornografia?

Arriba un moment que als joves els pica la curiositat saber què és la sexualitat i recorren al camí fàcil: la pornografia. Els falta informació, és a dir, educació afectiva-sexual i pensen que el porno els ho ensenyarà. Confonen el contingut que veuen amb un recurs educatiu i pensen utilitzar-lo en la seva pròpia experiència sexual. Però no són conscients que allò que estan veient és ficció. Tal com va declarar l’Anneke Necro, directora i actriu de porno feminista, a Onada Feminista, cal tenir clar que “l’objectiu del cinema pornogràfic no és el d’educar-nos. Aquesta és la funció de la sexualitat, que per això existeix, però resulta que és un tabú en la nostra societat.”

Al llarg dels anys, s’ha anat introduint i normalitzant la sexualitat i l’educació sexual en la societat, però tot i això encara segueixen sent tabú. En l’informe de Save the Children s’exposa que més de la meitat dels adolescents els agradaria tenir més informació sobre el tema. De fet, si mirem el sistema educatiu, la sexualitat segueix sent un tema que es deixa al marge, per no dir que és inexistent

Normalment la poca informació que es rep a l’escola o a l’institut sobre educació afectiva-sexual és sobretot reproductiva i cisheteronormativa. Es recorda la típica xerrada de les ITS i potser posar un condó en un penis de plàstic, però poc més. Per això, tal com deia Pere Font en el programa que Onada Feminista va dedicar a l’educació sexual i la pornografia: “Cal formar a educadors i mestres perquè puguin orientar a les criatures i també a les famílies de com parlar el tema a casa”. Els àmbits propers, la família i l’escola, haurien de ser la font d’informació i no el porno.

L’educació afectiva-sexual que es necessita

Un exemple d’educació afectiva-sexual és la sèrie catalana “Oh my goig”, on s’ofereix de manera virtual i gratuïta, una educació adreçada a adolescents des d’un punt de vista plural, lliure i feminista. Aquest és el tipus d’educació per la qual s’hauria d’apostar. No només s’ha de parlar de sexe, sinó també de la part afectiva i les diverses formes de relacions, anar més enllà de la monogàmia. De la mateixa manera, cal tractar el gran oblidat: el plaer. Poques vegades s’ensenya el ventall de possibilitats que ofereix el nostre cos. Cal començar a visibilitzar els beneficis d’autodescobrir-se, masturbar-se i apropiar-se del cos. La millor manera de trencar aquest tabú és parlar-ne obertament durant l’educació perquè així després no sigui quelcom que el jovent pensi que se n’ha d’amagar.

Per això, cal començar a implantar una educació afectiva-sexual als centres educatius amb un equip docent format. Cal destruir el tabú que hi ha al voltant de la sexualitat per així formar una generació conscient i sense por a parlar sobre el tema. Que es tingui la informació per explorar la sexualitat de manera sana i segura, sense haver d’aprendre del porno. I, si hi accedeixen, com a mínim que siguin conscients del contingut que estan visualitzant.

Si voleu saber més sobre el tema, podeu escoltar el programa dedicat a educació sexual i pornografia d’Onada Feminista a Ràdio 4.

Tags:
Paula Brines i Blasco

Vinc de l'Empordà i sóc estudiant de periodisme de la UAB. Locutora del programa de ràdio Onada Feminista.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *