LOADING

Type to search

Opinió Societat

Dulceida va accelerar la meva sortida de l’armari

Share
Dulceida Alba Paul LGTB

Dulceida amb la seva dona Alba Paul al festival Dulceweekend 2018. Font: Instagram @dulceida

El primer cop que vaig sentir que algú del meu entorn mencionava la bisexualitat va ser una companya del meu equip de futbol sala en referència a Dulceida. Ho va dir tan normal i a mi se’m va fer un nus a l’estómac. Ara aquesta companya és una de les meves millor amigues i ambdues ens declarem bisexuals, en aquell moment pensàvem que compartíem orientació sexual, però com a heteros. Innocents adolescents de 17 anys.

Uns dies més tard el meu grup d’amics va parlar ‘d’aquella influencer que estava amb una noia’. “Però és bisexual, li agraden els tios i les ties”, algú va dir. Jo vaig emmudir i vaig escoltar com uns i altres opinaven al respecte. Tots van assegurar que feien bona parella i no recordo cap comentari despectiu. A ningú li va semblar malament que Dulceida es declarés bisexual i jo vaig sentir un gran alleugeriment. Per altra banda, la meva por era bastant irracional, un dels meus millors amics era gai (en realitat tots els meus amics homes ho eren) i el nostre grup mai ha sigut homòfob.

Durant tota l’adolescència vaig negar part de la meva sexualitat perquè per a mi ser bisexual no era ni tan sols una opció

La primera persona que vaig sentir dir que era bisexual va ser Dulceida. Ho va fer sense pèls a llengua al seu vídeo “Mi Orientación Sexual” a YouTube. Vaig perdre el compte dels cops que havia vist el seu vídeo, suposo que era una manera de recuperar els 17 anys que havia estat sense escoltar-ho dir a ningú. Ni tan sols m’identificava amb la seva història (jo no vaig saber que era bisexual perquè m’enamorés d’una noia), però em calmava d’alguna manera saber que era una possibilitat. Pot semblar una tonteria, però durant tota l’adolescència vaig negar part de la meva sexualitat perquè per a mi ser bisexual no era ni tan sols una opció. Sabia que hi havia gent que li agradaven homes i dones i òbviament coneixia el terme, però jo mateixa al·legava que era cosa d’aquells que no acceptaven la seva homosexualitat. Com podeu veure puc arribar a ser molt imbècil.

Molts cops s’acusa Dulceida de no ser activista i ser senzillament una influencer que es dedica al livestyle. És cert, ho és. Ella no pretén ser altra cosa que això, però podria haver-se ocultat. Podria haver fet mal amb un discurs de “jo no crec en les etiquetes, només m’agrada la meva dona”, però ella va dir sense complexos que era bisexual. Dulceida ha fet més per visibilitzar la bisexualitat que molts activistes LGTB+ que tot sovint ens obliden i que encara associen estar amb una noia amb ser lesbiana i estar amb un noi amb ser gai. Dulceida va mostrar des del primer moment la seva relació amb la seva dona Alba Paul, cosa que no han fet moltes altres persones públiques per por a les represàlies. Una por totalment legítima, però que no va frenar a Dulceida.

Sincerament, ara per ara torno a veure part del contingut que havia contribuït al meu alliberament i em grinyolen algunes coses. Ja no veig vídeos de Dulceida, però la segueixo a Instagram i m’agrada veure com mostra la seva vida sense embuts, com a mínim pel que fa a la seva relació sentimental. Dulceida no és activista, mai ho ha pretès, però el seu discurs va fer que moltes ens poguéssim sentir una mica més lliures. Amb tot, és obvi que ni ella, ni jo, ni cap de nosaltres haguéssim pogut viure la nostra orientació sexual o identitat de gènere sense totes les que ens van precedir, per això li devem tot al moviment LGTB+ i al feminisme.

Quan amb 18 anys vaig dir en veu alta que era bisexual algú em va dir: “això és Dulceida que t’ha menjat el cap”. La veritat és que Dulceida no em va fer bisexual, però va influir en el meu alliberament. Sense Dulceida hauria trigat encara més a sortir de l’armari i deixar-me viure, per fi, la meva sexualitat.

Afegitó d’Onada Feminista

Amb motiu del mes de l’orgull LGTB+, Onada Feminista dedica gran part dels seus esforços a la creació de periodisme i continguts en relació amb el col·lectiu. Al llarg del més s’han publicat reportatges, articles i entrevistes:
– La gent gran LGTBI té més risc de patir soledat
– Els disturbis de Stonewall, la lluita de les trans que va fundar el moviment pels drets LGTBI
Dissidència de la dissidència: visibilitat romaní en el moviment LGTBI
– La comoditat que m’era privilegi
“Se’ns vol construir, però no se’ns vol deixar construir”: la representació LGTBI als mitjans de comunicació
– Lidia García: “Les lesbianes al folklore existeixen i estan per totes bandes
– Ana Polo: “De petita pensava que no podia ser lesbiana per ser femenina i portar vestits
Bruno Bimbi: “Quan a una companya teva li disparen quatre trets al cap t’adones que la cosa va de debò”
– José Cuadrado: “La ploma és bonica. Si la tens, l’has de treure”
– Temors i amors van de la mà com hi van el dolor i la glòria
– 5 situacions bifòbiques que encara es perpetuen
– Margarida Borràs, la primera dona trans executada a València

– Llei Trans per a dummies
Així com els programes de ràdio sobre bisexualitat, lesbianisme i trans.

Tags:
Mar Sifre Rigol

Estudiant de Periodisme a la UAB. Mínor en Estudis de Gènere. Editora Web a Onada Feminista. Col·laboro a Feminismes a Ràdio 4.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *