LOADING

Type to search

Cultura

Les dones al teatre grec aturaven guerres amb vagues

Share
teatre grec Antígona

Quadre basat en l’obra de teatre grec Antígona. La protagonista està sent capturada quan intentava sepultar al seu germà. Autor: Sébastien Norblin

Al llarg del temps la presència de dones en el món del teatre ha estat quasi nul·la, com en molts altres sectors laborals, i encara avui és molt escassa. La inserció de les dones en tots àmbits escènics (dramatúrgia, interpretació, direcció, escenografia, coreografia…) és menor que els homes. Per això, en aquest article es recorre als inicis del teatre, a l’antiga Grècia, per analitzar dues obres de teatre grec on les dones són les protagonistes.

Al món grec les dones ocupaven un segon pla, no tenien un paper important en la societat i s’encarregaven de les feines de casa. La societat grega era totalment patriarcal, les dones no tenien ni drets jurídics ni polítics i vivien sota l’autoritat del pater familias. Per aquest motiu tampoc se les permetia representar papers en el teatre i, per tant, les obres gregues que apareixen en aquest article, encara que incloguin papers femenins, eren representades per homes amb màscares. 

Antígona

Aquesta obra és una tragèdia escrita pel dramaturg Sòfocles. Antígona n’és la protagonista que prové d’una família que està maleïda. 

Antígona és filla d’Èdip, el rei de Tebes que va complir l’oracle que “Mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare” i, per això, es va arrencar els ulls. La mare d’Antígona, Jocasta, en saber que s’havia casat amb el seu fill es va suïcidar. Èdip va ser desterrat de Tebes i Antígona va decidir acompanyar el seu pare cec per Grècia a buscar refugi. Per tant, es deixa la polis de Tebes en mans dels dos germans bessons d’Antígona, Etèocles i Polinices, que es van alternant el poder. El problema sorgeix quan és el torn de Polinices i Etèocles es nega a cedir-li el tron.  Aquest fet, tindrà com a conseqüència que s’iniciï una Guerra Civil en la qual els dos germans es mataran entre ells.

La història de la tragèdia comença aquí, el tron de Tebes és ocupat per l’oncle d’Antígona, Creont. El seu oncle es nega a enterrar Polinices per ocupar la ciutat amb altres tropes de polis enemigues i, en canvi, sí enterra a Etèocles. Antígona en saber la notícia torna a Tebes per enterrar al seu germà dignament. Antígona fa els honors funeraris al seu germà i, per tant, s’oposa al poder civil. Això no és ben vist pel seu oncle i la condemna a mort. Antígona mai deixa que algú la passi per sobre i, per això, abans que la matin se suïcida. 

Aquesta obra és molt reveladora per l’època en què va ser escrita: una dona es rebel·la i alça la veu contra allò que veu injust. A més, cal destacar que lluita fins al final, no dóna el gust ni de què la puguin matar, ho fa ella mateixa. 

Lisístrata

dones teatre grec Lisístrata

Lisístrata separant els dos bàndols: les dones i els homes. Font: sociopolish.wordpress.com

Aquesta comèdia va ser escrita per Aristòfanes i passa durant la Guerra del Peloponès, la Guerra Civil d’Atenes contra Esparta i les altres polis de Grècia.

En aquesta guerra, com al llarg de la història, les dones es troben en segon pla, s’han de quedar a casa cuidant la mainada i esperant que els marits tornin. Estan fartes d’esperar i, per això, Lisístrata congrega un grup de dones de diferents polis gregues a l’Acròpolis d’Atenes per trobar una solució. Després d’un llarg debat, decidiran fer una vaga de sexe per obligar els seus homes a acabar la guerra. Lisístrata convenç a les dones perquè es neguin a tenir sexe amb els seus marits i així exigir la pau. Al llarg de la comèdia, aniran apareixent burles i escenes de com els homes no poden aguantar sense tenir les seves dones a casa i menys sense sexe. Finalment, gràcies a la vaga, les dones aconsegueixen el seu objectiu: la pau. 

Lisístrata, que vol dir “la que desfà l’exèrcit”, demostra en aquesta obra com aconsegueix que la guerra deixi de ser una cosa d’homes, mostrar que les dones també pateixen i per això diu: “A partir d’aquest mateix moment la guerra serà un assumpte de dones.” Per tant, aquesta comèdia és una gran innovació perquè mostra que les dones són les protagonistes absolutes. També, una part molt bonica, és veure com les diferents generacions de dones s’uneixen en una mateixa causa i lluiten contra ella.

Les dues obres de teatre grec són molt diferents entre elles, però mostren una dona empoderada i diferent a la típica d’aquella època. Encara que les obres estiguin escrites per homes, ja que les dones no podien, van saber donar un paper molt important a la dona i mostrar una altra cara de la moneda, que les dones tenien i tenen veu.

Si voleu saber més sobre la dona al món del teatre, podeu escoltar el programa que Onada Feminista li va dedicar al tema.

Tags:
Paula Brines i Blasco

Vinc de l'Empordà i sóc estudiant de periodisme de la UAB. Locutora del programa de ràdio Onada Feminista.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *