LOADING

Type to search

Societat

Les dones continuen lluitant per la igualtat laboral

Share
Dona treballadora. Vida laboral i personal

Dona intenta compaginar la seva vida personal i laboral. Font: Pixabay

Reportatge d’Ona Falcó i Mireia Capdevila

Les desigualtats que pateixen les dones també les trobem dins el món laboral. Actualment, amb gairebé un 60%, les dones tenen més títols universitaris en comparació amb els homes. Aquest fet no és significatiu a l’hora d’ocupar un alt càrrec, ja que només un 31,1% de les dones són directives en empreses. A més, alguns treballs no estan remunerats de la mateixa manera que la dels homes, produint així una bretxa salarial del 23%. Amb tot, una situació que se segueix perpetuant al llarg dels anys a causa del model androcèntric i patriarcal que hi ha a la societat. 

Anomenem ‘terra enganxós’ a totes aquelles tasques relacionades amb la cura familiar i domèstica que el patriarcat ha imposat exclusivament a la dona. Aquest rol tradicional impedeix el ple desenvolupament professional, donat que en moltes ocasions les dones han de compatibilitzar una doble jornada a la feina i a casa. Segons l’informe Les condicions de vida i de treball de les dones presentat per Comissions Obreres de Catalunya el passat 5 de març, el 71% de les dones treballa a temps parcial, ja sigui perquè està lligada a altres obligacions o perquè les empreses no ofereixen ocupació a jornada completa. Les desigualtats es veuen reflectides en múltiples àmbits, ja sigui per la bretxa salarial, la segregació vertical o la precarietat en determinades feines feminitzades.

La bretxa salarial

La bretxa salarial és actualment d’un 23% segons les dades registrades a l’Institut Nacional d’Estadística. Una dada que mostra que encara cal treballar molt per aconseguir la igualtat laboral. Aquesta dada és tan elevada a causa de l’imaginari col·lectiu que encara caracteritza la societat del segle XXI: una divisió sexual del treball amb una mirada androcèntrica i on les dones es troben segregades als oficis de les cures, l’atenció, la família, la neteja i el servei, així ho declara la secretària d’Igualtat per la UGT de Catalunya, Eva Gajardo. És cert que s’ha aconseguit millorar la situació laboral de les dones, però encara queda molt a fer. 

L’any 1986, un article de The Wall Street Journal va referir-se amb el nom de ‘sostre de vidre’ a la barrera invisible que tenen les dones per accedir a càrrecs laborals més elevats, com ara la direcció o la gerència. I és que actualment les dones tan sols ocupen un 31,1% dels alts càrrecs, segons les dades d’IDESCAT. Una dada que s’entén poc, ja que les dones amb títols universitaris (57,4%) són majoria en comparació amb els homes (42,6%). 

L’any 2007 el govern espanyol va crear la Llei d’Igualtat Efectiva, pionera pel seu contingut. En ella es defineix el concepte de discriminació per raó de sexe, l’assetjament sexual o tota una sèrie de principis, estratègies i accions encaminades a corregir i prevenir la desigualtat i la discriminació entre homes i dones. I amb tot poder promoure la igualtat de gènere. 

Més tard, l’any 2019 es va aprovar el Real Decret 6/2019 de mesures urgents per garantir la igualtat de tracte i oportunitats laborals entre dones i homes. Unes mesures que obliguen les empreses a tenir un Pla d’Igualtat que reculli les auditories salarials de cada treballadora, així com els drets de conciliació, el tipus de contractes o la classificació professional entre altres aspectes. D’aquesta manera s’aconsegueix que totes les empreses siguin conscients de la seva realitat i, si escau, puguin prendre mesures promovent la igualtat.

Les dones segueixen patint discriminació laboral

La secretària d’Igualtat per la UGT de Catalunya insisteix que l’esquema androcèntric i la divisió de treball per sexes, se seguirà perpetuant fins que la societat no en sigui conscient. “La igualtat surt més barata si no es compleix, ja que les sancions per incompliment no són prou dures” declara amb contundència Gajardo. A algunes empreses, els és més rendible pagar una multa de 6.000 euros que no tenir un Pla d’Igualtat. “Jo no imagino una empresa que no estigui al corrent del tema fiscal o que no tingui ordenada tota la seva propietat. Amb la igualtat això no passa” comenta Gajardo. Segons ella, hi hauria d’haver més implicació per part de les empreses. 

Un altre punt que cal tenir en compte és la inclusió dels diversos col·lectius invisibilitzats. Els Plans d’Igualtat estan molt pautats i sobretot es basen en la Igualtat Efectiva. Segons la secretària de Dones i LGTBI de CCOO de Catalunya, Alba Garcia, aquests plans analitzen la realitat entre homes i dones, sense tenir en compte si també hi ha dones trans o racialitzades. No existeixen quotes d’inclusió destinades a fomentar aquesta diversitat, però si aquestes dones ja es troben dins la plantilla, se’n poden beneficiar.

La crisi de la COVID-19

L’arribada de la pandèmia mundial causada per la COVID-19 ha sacsejat fortament les estructures del capitalisme. En una societat on el consum és un element imprescindible, l’aturament d’empreses i del sector serveis ha causat una onada d’acomiadaments massiva. Tant empresaris autònoms com assalariats han de continuar pagant els seus impostos, i sovint els estalvis i les indemnitzacions no són suficients. 

“El panorama no és massa positiu”, apunta Alba Garcia. Segons la secretària de Dones i LGTBI de CCOO de Catalunya, els ingredients previs al Coronavirus (la precarietat i l’atur de llarga durada) fan pensar que les dones seran les que poden pagar en gran part el preu de la crisi econòmica.


Alba Garcia, secretària de Dones i LGBTI de CCOO Catalunya

Aquesta situació d’excepcionalitat ha posat en evidència la necessitat de les tasques de cura, i també ha posat sobre la taula la urgència de millorar les condicions laborals d’aquest col·lectiu de professionals. Les crisis accentuen les desigualtats, en especial les de gènere, ja que no hi ha prou ajudes per superar la precarietat en determinades feines més feminitzades. 

Recapitulant, la incorporació de la dona al món laboral no va ser vista amb normalitat fins fa unes poques dècades. La societat establia uns patrons estrictes, allunyats de la diversitat de models familiars que realment podien existir. Però gràcies a la lluita feminista, les dones van començar a rebre una formació acadèmica, van començar a treballar i a esquerdar estereotips. Tanmateix, les dades avui dia encara són alarmants: més d’un 70% de les dones no treballa a jornada completa i la seva taxa d’atur és dos punts més elevada que la dels homes. Definitivament hi ha un llarg camí per recórrer, però cada 1 de maig estem una mica més a prop de la igualtat de gènere en el món laboral.

Tags:
Ona Falcó Vidal

Estudiant de Periodisme de la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *