LOADING

Type to search

Política Societat

Dissidència de la dissidència: visibilitat romaní en el moviment LGTBI

Share
Dissidència sexual romaní

Bandera de dissidència sexual romaní. Font: Curso HBTH

En els últims anys, a les grans capitals “gay-friendly” del món té lloc l’Orgull LGBTI, una manifestació on assisteixen membres del col·lectiu i persones que els donen suport amb banderes, carrosses i música a tot volum. Però la imatge que es representa en el moviment oficial -amb una gran visibilitat d’homes gais blancs i musculats- exclou a una gran quantitat de persones que no encaixen en els motlles que el sistema ha dissenyat. Parlem de persones racialitzades, refugiades, seropositius, no binàries, trans, intersexuals, pobres, gent gran i dependents o persones amb discapacitat, entre d’altres, que pateixen formes concretes d’opressió per l’heteronorma, el patriarcat o el capitalisme. La dissidència sexual romaní forma part d’aquest gran gruix de persones que es senten fora de la norma.

Interseccionalitat en el moviment LGTBI

Des de Ververipen, col·lectiu de dissidència sexual romaní, Rosi (per voluntat de l’entrevistada no s’ha incorporat el cognom) explica que la interseccionalitat permet incloure totes les identitats que no entren dins els cercles de les associacions LGTBI privilegiades. De fet, remarca que se sent “assenyalada per totes bandes i oprimida en tots els sentits” com a dissidència sexual, com a dona i com a romaní. “El moviment en si és opressor: no admet a dones trans, a dones racialitzades, dones pobres o sense cultura” explica Rosi.

“La majoria de les associacions estan dominades per homes blancs adinerats, que són els més visibles; al final molt poca gent entra en aquest cercle”, denuncia. Als anuncis, a les capçaleres de les manifestacions o a la representació parlamentària costa trobar persones que se surtin de la norma. “Hi ha molt de racisme dins el moviment” lamenta. Afegeix que “hi ha hagut companys que han hagut d’amagar la seva part gitana per encaixar en certs espais i això no hauria de passar mai”.

Visibilitzar-se en tots els espais

La visibilització és un punt clau per a la lluita LGTBI i l’alliberament sexual, en especial pels col·lectius racialitzats. Sovint, la manca de referents fa complicada la “sortida de l’armari”, ja que necessiten espais on puguin socialitzar i sentir-se segurs així com persones en les quals identificar-se. Des de Ververipen treballen per ser visibles per tal que tots els nens i nenes d’ètnia romaní puguin sentir-se ajudades. Rosi explica que “les gitanes no tenim una dona lesbiana ni una entitat en la qual fixar-nos”. Qurro Camacho, del mateix col·lectiu, afegeix que el que volen és proporcionar “una bombolla d’oxigen” per a les persones que es plantegen ser diferents: “Quan penses que una cosa no existeix, intentes esborrar-ho i castigues la teva identitat”.

“Les gitanes no tenim una dona lesbiana en la qual fixar-nos”

La representació política i parlamentària també és un espai d’importància per a les persones no normatives i la lluita per l’emancipació. Sovint tan sols les inclouen per “acolorir” la llista, explica Camacho. Però a la vegada, pensa que, “en general, cap lluita es pot fer sola, s’han de buscar aliances. La dissidència sexual romaní no pot fer res sola, per això et trobes amb homes heteros aliats que ens donen suport i que també qüestionen la norma”.

Camacho, que és d’origen andalús, atribueix el vot romaní a la dreta i extrema dreta a la falta d’un discurs que desafiï l’estereotip de la comunitat romaní conservadora des de l’esquerra: “No ens han deixat posar el nostre discurs per dir que la nostra identitat gitana no és la conservadora”. I afegeix que “nosaltres, des de sempre, hem trencat amb la norma i ho seguirem fent”.

Les persones trans: qüestionades i discriminades

El col·lectiu trans és dels més discriminats, ja sigui des de la societat, com des dels propis moviments feminista i LGTBI. La transfòbia, la misogínia, el classisme o el racisme són algunes de les opressions que pateixen. A més, sovint són qüestionades i encara són considerades persones amb una patologia.

“Les persones trans no podem accedir a un lloc de treball perquè no podem invisibilitzar-nos”

Miryam Amaya, dona trans i “gitana per sobre de tot”, va estar a la capçalera de la primera manifestació pels drets LGTBI a Barcelona l’any 1977. Defensora dels drets de les persones trans, fa balanç a títol personal de l’actualitat. Considera que, tot i els petits passos que s’han donat, “s’ha canviat molt poc en els últims quaranta anys”. Tant en la societat com en el mateix col·lectiu encara hi ha molta transfòbia i masclisme. “Un home gai pot no visibilitzar-se o inclús si ho fa, a vegades està ben vist al lloc de treball; però les persones trans no podem accedir a un lloc de treball perquè no podem invisibilitzar-nos” comenta Amaya.

Dissidència sexual romaní

Infografia sobre la violència i discriminació de les persones trans. / Elaboració pròpia.

En moltes ocasions les persones trans i, en especial, les dones, es veuen amb la necessitat d’exercir la prostitució. D’altres ho fan per gust, per què els dóna una autonomia que no tindrien en el cas de tenir una altra feina. Miryam Amaya, qui també va exercir la prostitució durant uns anys, reflexiona sobre els debats que tenen dins el feminisme: “Si volen treure la prostitució, s’asseguraran que totes les dones [cis i trans] prostitutes tingui un sou i un treball digne?”. Dubta que sigui així i per això aposta perquè les persones que s’hi dediquen puguin cotitzar com la resta i tinguin una pensió digna per quan es jubilin. 

Arran de la crisi de la Covid-19, les treballadores sexuals han estat un dels col·lectius més afectats, tot i que algunes han pogut teletreballar. A través de l’organització Somos+Aragón en la que col·labora Amaya, s’han repartit aliments a una quarantena de dones i uns vint homes trans de Saragossa que es dediquen a la prostitució i s’havien quedat sense ingressos durant el confinament.

Fer memòria i assumir la responsabilitat

“El problema és que ens falta memòria històrica” afirma, contundent, Qurro Camacho, “saber d’on venim és molt incòmode perquè assumeixes la responsabilitat i prens consciència; i ni la tenen ni la volen”. I és que tan sols fa trenta anys que l’homosexualitat va deixar de ser considerada una malaltia per part de la OMS. Durant el Franquisme i la Transició, la repressió contra les persones del col·lectiu va ser molt dura, Amaya la recorda bé, qui va passar per comissaria més cops dels que recorda.

“I si no lluitem nosaltres, qui ho farà?”

Ella, en especial, se sent decebuda amb la joventut “que ho veuen tot fet”. “No hauríem d’abaixar la guàrdia perquè tan sols hem guanyat unes batalletes, però no la guerra” puntualitza. També és dura pel que fa a les dones trans més joves, poques de les quals són actives en la lluita: “no tenim suficient suport de nosaltres mateixes per lluitar, i si no ho fem nosaltres, qui ho farà?”.

L’Orgull, festa o lluita?

Dissidència sexual romaní

Infografia sobre la protecció de la dissidència sexual i el matrimoni igualitari. / Elaboració pròpia.

A escala mundial, l’informe sobre l’Homofòbia d’Estat de ILGA del 2019 analitza que les relacions entre persones del mateix sexe és encara il·legal a 68 estats (que pertanyen a l’ONU). El matrimoni igualitari tan sols és legal en 26 i l’adopció per a les parelles del mateix sexe només es permet en 28 països de l’ONU, és a dir, en un 15% del total. Però és que a 12 països encara hi ha la pena de mort i a 56 l’homosexualitat pot comportar presó. Aquestes xifres ens recorden la forta repressió que encara pateix el col·lectiu LGTBI arreu del món.

“Se celebra el dia de l’Orgull, però orgull de què?”

Si mirem cap a casa, segons l’Informe de l’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya el 2019, realitzat per l’Observatori Contra l’Homofòbia, les incidències han incrementat un 41,6% respecte a l’any anterior, amb predomini de l’agressió verbal i física, sobretot, a la via pública.

“Se celebra el dia de l’Orgull, però orgull de què? Si encara no tenim tots els drets” exclama Amaya. De fet, tant Rosi com Camacho coincideixen en el fet que les persones privilegiades del moviment LGTBI s’han “acomodat” en l’assimilació per part del sistema d’algunes de les seves reivindicacions com el matrimoni igualitari.

Per a la dissidència sexual romaní, a més, es tracta d’una lluita a dues cares: “tant per la part gitana com per la part paya”. Els estereotips que encara existeixen sobre la comunitat així com la romafòbia són tot d’entrebancs que han d’esquivar per poder viure lliurement. Però a Ververipen tenen clar d’on venen i cap a on van. “Som gitanes i hem de respectar-nos des d’aquí”, es mostra orgullosa Rosi: “aquesta és la nostra lluita en realitat, estimar totes les nostres diversitats i mostrar-les perquè siguin respectades”.

Aclariment: En aquest article es fa servir el terme “gitano/a” per designar la comunitat romaní perquè així ho han expressat les persones entrevistades. El col·lectiu Ververipen, però, prefereix utilitzar el terme “romaní”, ja que és acceptat dins la comunitat romaní internacional. Es considera que “gitano/a” és despectiu encara que hagi estat apropiat per la comunitat que viu a l’Estat Espanyol.

Afegitó d’Onada Feminista

Amb motiu del mes de l’orgull LGTB+, Onada Feminista dedica gran part dels seus esforços a la creació de periodisme i continguts en relació amb el col·lectiu. Al llarg del més s’han publicat reportatges, articles i entrevistes:
La gent gran LGTBI té més risc de patir soledat
Els disturbis de Stonewall, la lluita de les trans que va fundar el moviment pels drets LGTBI
La comoditat que m’era privilegi
Dulceida va accelerar la meva sortida de l’armari
Bruno Bimbi: “Quan a una companya teva li disparen quatre trets al cap t’adones que la cosa va de debò”
Lidia García: “Les lesbianes al folklore existeixen i estan per totes bandes
Ana Polo: “De petita pensava que no podia ser lesbiana per ser femenina i portar vestits
José Cuadrado: “La ploma és bonica. Si la tens, l’has de treure”
– Temors i amors van de la mà com hi van el dolor i la glòria
5 situacions bifòbiques que encara es perpetuen
Margarida Borràs, la primera dona trans executada a València
Llei Trans per a dummies
Així com els programes de ràdio sobre bisexualitat, lesbianisme i trans.

Tags:
Judit Esposa

Estudiant de Periodisme a la UAB. En paral·lel, cursant un Mínor en Desenvolupament Sostenible i Ciutadania Global.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *