LOADING

Type to search

Societat

Daniela Ortiz: “Ens hem hagut d’acostumar a un alt nivell de violència per poder seguir fent ciberactivisme”

Share
Daniela Ortiz

Daniela Ortiz en una ponència sobre la violència del racisme institucional cap a les famílies, menors i maternitats migrants (2019) / Font: Facebook Daniela Ortiz.

Daniela Ortiz és una ciberactivista i artista peruana centrada en la defensa dels drets de les persones migrades i la denúncia de la violència institucional cap a elles. Es descriu a si mateixa com una militant “radicalment antiracista” i “feliçment feminista” que utilitza Instagram, Twitter i Facebook per a fer activisme. Ortiz va arribar a Barcelona per estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i finalment s’hi va quedar a viure. Dins la seva carrera professional ha generat i ha participat en nombroses exposicions artístiques.

Com t’endinses en les xarxes socials? 

Tot va començar amb Facebook. Jo treballava de dependenta en una botiga i com que no tenia gaire temps per socialitzar vaig començar a utilitzar les xarxes socials. El 2010 vaig fer un treball artístic, Empleadas Domésticas, que comptava amb 97 fotos de la classe alta peruana que vaig agafar de Facebook. En elles les treballadores domèstiques es trobaven a la part de darrere de la foto. Per contra, en primer pla es veia gent de classe alta que manté la seva vida gràcies a l’explotació que exerceixen contra aquestes dones. Em va semblar interessant utilitzar la xarxa com a font de material per al meu treball artístic i per a la crítica que realitzo amb relació al racisme, el capitalisme, etc. El meu ciberactivisme també va créixer quan vaig ser mare, un moment de força tancament, com l’actual.

Has trobat a les xarxes socials un altaveu de denúncia més gran que en l’art?

És molt diferent. Els museus són una institució de disciplina de la cultura. Ordenen i dicten quines coses surten, quines coses no surten i com surten les coses que surten. Dins dels museus, quan entres a un espai blanc en silenci i amb seguretat, es genera una desconnexió i s’arriba a un tipus de públic molt concret. Un públic al qual també m’interessa arribar amb el meu art. Per altra banda, les xarxes m’han permès difondre la meva feina per entorns molt propers pel que fa a la temàtica i l’àmbit polític. Les xarxes també permeten a molta gent relacionar-se d’una manera molt més propera, sense el filtre d’una institució museística.

Hi ha insults i violència emocional que t’arriba pel fet de ser dona i migrant

A Twitter has publicat diversos fils, alguns criticant la violència institucional a Europa, a Catalunya i a Espanya, altres criticant la relació que es fa entre colonialisme i Espanya i Catalunya. Com es gestiona la magnitud i la viralitat de xarxes socials?

Hi ha insults i violència emocional que t’arriba pel fet de ser dona i migrant. “Ves-te’n al teu país!” és l’insult més recorrent. Hi ha molta violència que no és visible: missatges privats, amenaces a una mateixa i a la família. Les xarxes generen certa impunitat per atacar. L’anonimat pot ser una eina molt interessant per exercir resistència contra les institucions i l’ordre capitalista colonial patriarcal, però també hi ha molta gent que utilitza les xarxes per atacar militants antiracistes. No soc l’única, ni la primera, ni l’última que viu violència d’aquest tipus. Moltes altres companyes i jo, lamentablement, ens hem hagut d’acostumar a un alt nivell de violència per poder seguir fent ciberactivisme. D’altra banda, a les xarxes socials no només hi ha la població blanca espanyola que secunda la ideologia racista, també hi ha companyes migrants racialitzades antiracistes i companyes blanques espanyoles també antiracistes. Les xarxes permeten que hi hagi una relació entre nosaltres.

Les crítiques que t’arriben són majoritàriament masclistes i racistes. També t’arriben crítiques racistes des del feminisme blanc?

Sí. El feminisme blanc tendeix a universalitzar l’experiència de la dona i l’experiència de la violència patriarcal. Això es narra des de la perspectiva de dones blanques de classe mitjana que tenen l’altaveu. Elles expliquen el que és l’opressió patriarcal des del seu punt de vista. Elles no tenen l’experiència d’una dona migrant o racialitzada en relació, per exemple, al seu part, a la criança, al que suposa casar-te per papers, etc. El feminisme blanc no denúncia aquelles violències patriarcals exercides per les institucions gràcies a tots els mecanismes racistes. Un exemple són les lleves de custòdia a dones migrants. Com pot ser que et treguin als teus fills per ser immigrant, pobre o soltera i que no sigui un dels principals reclams del feminisme? Perquè això ho modula la institució i els serveis socials, on treballa l’esquerra i el feminisme blanc. Quan vas en contra d’això, t’ataquen.

La creació d’espais pedagògics a les xarxes socials ha estat molt útil per al moviment antiracista

Creus en el caràcter pedagògic de les xarxes socials?

La resposta de la població blanca espanyola ja no és el meu focus principal. El meu objectiu és treballar amb persones migrants i realitzades i organitzar-nos políticament. La creació d’espais pedagògics a les xarxes socials han estat molt útils per al moviment antiracista. Si hi ha persones blanques que vulguin tenir un aprenentatge sense tensió, perfecte. Per contra, fer un treball pedagògic amb persones amb una ideologia profundament racista és esgotador. Amb aquest tipus de gent no treballo.

Pots recuperar l’entrevista a Daniela Ortiz al programa de ràdio que Onada Feminista va dedicar al ciberactivisme, com també pots escoltar el programa sobre ètnia

Tags:
Andrea Salazar Steindorff

Estudiant de Periodisme de la UAB

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *