LOADING

Type to search

Cultura Opinió

Cristina Ortiz, “La Veneno”, ressuscitada per Los Javis

Share
veneno

Cartell promocional de la sèrie “Veneno” de Javier Calvo i Javier Ambrossi. Font: Atresplayer Premium

Javier Ambrossi i Javier Calvo son dos cineastes coneguts per la seva capacitat de traslladar a les pantalles fets i situacions considerades tabú. Aquesta vegada, Los Javis rescaten la història de Cristina Ortiz, coneguda sota el nom de Veneno. La sèrie, que s’emet a Atresplayer Premium, explica la vida d’una de les primeres dones trans visibles, que es va convertir en una autèntica icona del moviment LGBT

Quatre anys més tard de la mort de La Veneno, i en una època on els drets de les persones trans es veuen cada dia més vulnerats, la parella de cineastes decideixen ressuscitar la història d’un personatge considerat durant molts anys una actriu més del món de la faràndula i donen a conèixer la vertadera Veneno: la seva vida, els seus anhels i els seus traumes.

El compromís de Los Javis, però, va més enllà del record i la història. Per primera vegada hi ha dones trans en tots els equips creatius d’una ficció espanyola. De fet, tots els personatges trans estan interpretats per persones trans. Isabel Torres, Daniela Santiago i Jedet, que actuen com a protagonistes en el paper de Cristina Ortiz, en són un exemple; així com totes les companyes i amigues de La Veneno. 

Per primera vegada hi ha dones trans en tots els equips creatius d’una ficció espanyola

Cristina Ortiz va néixer a Adra el 19 de març de 1964 amb el nom de José Antonio Ortiz Rodríguez. Una infància complicada la va portar a abandonar Almeria per marxar a Màlaga i, més tard, a Madrid, on va poder complir el seu somni de ser una dona a ulls de la societat i es va començar a hormonar.

En una època on les persones trans eren considerades l’escòria de la societat, no li va quedar més remei que prostituir-se per guanyar-se la vida. De fet, segons l’informe Transexualidad en España: Análisis de la realidad social y factores psicosociales asociados, el 50% de les persones trans han hagut de prostituir-se en algun moment de la seva vida. El seu físic i la seva fama -gràcies a l’aparició en diversos programes de televisió-, la van convertir en una de les prostitutes més desitjades i, de mica en mica, en un personatge protagonista en l’opinió pública. 

El 50% de les persones trans han hagut de prostituir-se en algun moment de la seva vida

Quan semblava que Cristina Ortiz vivia una de les millors èpoques, la seva vida va experimentar un canvi de rumb. La denúncia de la seva parella per una estafa a l’assegurança de la casa on vivien va anar apagant la vida de La Veneno. L’acusació la va portar a viure els que van ser els pitjors anys de la seva vida: entre reixes, tal com explica a la seva biografia Ni puta ni santa, escrita per la periodista Valeria Vegas. Per si no n’hi hagués prou, no la van deixar ingressar en una presó de dones i va haver de passar tres anys envoltada d’homes que no només l’excloïen, sinó que també l’agredien i violaven

Un mes després de la publicació del llibre el novembre de 2016, quan Ortiz ja estava lliure, van trobar el seu cos sense vida al menjador de casa seva. Diverses teories giren entorn la seva mort, però després de molts mesos estudiant-ne el cadàver, es va considerar que havia estat causada per un accident domèstic, i així consta en el diagnòstic. Tanmateix, i gràcies també a la sèrie dels cineastes espanyols, la família ha decidit reobrir el cas per investigar-lo a fons. 

Més enllà del record, el compromís

Quatre anys després de la mort de ‘la Veneno’, Los Javis es neguen a permetre que la seva història caigui en l’oblit. La vida de Cristina Ortiz ha de romandre ben nítida a les nostres vides. En una època on les persones trans eren excloses de la societat, Cristina Ortiz i totes les seves amigues van lluitar per superar els obstacles que la vida els va posar i van seguir amb el seu desig de socialitzar com a dones. Van visibilitzar el col·lectiu trans i es van convertir en un referent per a milers de persones.

Ara, Javier Ambrossi i Javier Calvo porten la seva història a les pantalles i ho fan amb el mateix patró de sempre: expliquen els fets des d’una perspectiva crítica i alhora emotiva per arribar al més profund de l’espectador i remoure’n la consciència. Si no fos així, no s’explicaria com és possible que una sèrie que narra la vida d’un personatge com Cristina Ortiz, considerat moltes vegades repugnant i repudiat, hagi arribat a 2,5 milions de persones, segons dades de l’emissió dels dos primers capítols en obert el mes passat. 

Veneno ha obert els ulls i la mentalitat de molta gent i ha servit d’altaveu de denúncia

Veneno serà recordada per molts motius, però un dels més clars és que ha obert els ulls i la mentalitat de molta gent. Ha servit d’altaveu de denúncia demostrant que en ple segle XXI els prejudicis segueixen arrelats a la societat i, alhora, ha demostrat que un canvi en la indústria és possible; així com un canvi en la societat i en la manera de concebre-la. 

Sens dubte, Veneno és una manera de recordar Cristina Ortiz i totes les que van seguir els seus passos, lluitant pels seus drets i els del col·lectiu LGBT, però és també un reclam de justícia i de canvi a una societat encara molt poc respectuosa i plena de prejudicis. 

Tags:
Anna Huertas

Estudiant de periodisme a la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *