LOADING

Type to search

Cultura Opinió

Les finestres trencades del feminisme

Share
Caitlin Moran

L’escriptora de “Cómo ser mujer”, Caitlin Moran. Foto: César Rangel.

Basta amb què hi hagi una sola finestra trencada en un edifici perquè els vàndals trenquin la resta, entrin a l’edifici i el converteixin en una ruïna. Aquesta teoria rep el nom de “la finestra trencada”, i és aplicable a qualsevol àmbit: delinqüència, negocis i masclisme.

En el temps en què dura un parpelleig, el patriarcat és capaç d’infiltrar-se entre els fonaments de la ment d’una dona. Ignorar la violència, idealització i cosificació del cos femení a la indústria pornogràfica; rebutjar totes aquelles dones que no volen ser mares; i fer els ulls grossos davant els micromasclismes més arrelats a la nostra societat és suficient perquè qualsevol gamberro es cregui amb el dret de derrocar un moviment que ha perdurat durant segles: el feminisme.

A Cómo ser mujer, Caitlin Moran ensenya que, a causa de la fragilitat de l’edifici del feminisme, pujar a una cadira i cridar als quatre vents SÓC FEMINISTA és una de les coses més importants que pot fer una dona. En el seu primer llibre, l’escriptora ens dóna les claus per arribar a ser una dona perquè, com ja va dir Simone de Beauvoir en El segon sexe, “una dona no neix, es fa“. Una lliçó que Caitlin continua impartint als seus dos següents llibres Com es fa una noia i Com ser famosa.

Una Caitlin Moran sense embuts

L’escriptora ens explica, com una nena de tretze anys i fugitiva d’uns vàndals que l’han confós amb un nen, ha arribat a convertir-se en una dona de trenta-cinc anys amb un marit, dues filles i un exèrcit de sabates de taló sota el llit. Però, és això el que ens converteix en dones? La resposta de Moran és clara: no. Per una simple raó: que no hi ha un manual sobre les arts femenines; i si l’hagués, no l’hauríem de fer ni cas.

Alguns dels temes que tracta l’escriptora són la depilació; les aficions normalment categoritzades com femenines, com anar de compres; i la maternitat, però en tots arriba a la mateixa conclusió, i és que cap és com ens l’han explicat. No vols depilar-te? D’acord. Vols fer-lo? Endavant, però que sàpigues que és una afició força cara. T’agrada anar de compres? Quina sort. No t’agrada? No t’amoïnis, a la majoria d’éssers humans tampoc. Vols ser mare? Meravellós. No vols ser-ho? Tranquil·la, no hi ha res sobre la maternitat que no puguis aprendre d’una altra manera; a més, ja hi ha prou dones portant nens al món.

Definitivament, hi ha una cosa que Caitlin Moran no fa en aquest llibre: ensenyar com ser dona. No obstant, Cómo ser mujer dóna una lliçó molt més important: que no hi ha una manera determinada de ser-ho. Les dones ja han deixat de “ser”. Han passat a l’acció. S’han proposat arreglar totes les finestres de l’edifici; i no en deixaran cap de trencada. Per tant, en lloc de centrar-te en com ser dona, limita’t a “fer”. Preferiblement, el que et roti. Com la Caitlin.

Tags:
Maria Giménez Baeza

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *