LOADING

Type to search

Cultura Societat

“Baby”, la glamourització de l’explotació sexual infantil

Share
baby - explotació sexual infantil

Les actrius Alice Pagani i Benedetta Porcaroli al cartell promocional de la sèrie Baby. Font: Netflix

La prostitució infantil no només afecta països del Tercer Món, Europa també és una regió de demanda on l’explotació de menors va en augment, malgrat que sembli no existir. Netflix s’ha aventurat a tractar aquesta realitat amb la sèrie italiana Baby, però ho ha fet al ritme de ‘Girls Just Want To Have Fun’, de manera que la dimensió del problema es menysté i les cicatrius físiques i psicològiques de les víctimes es fan invisibles.

Al setembre la productora va estrenar la tercera temporada de la sèrie, dirigida per Andrea De Sica i Anna Negri. Baby narra la vida de dues noies menors -Chiara, la filla única d’una parella exitosa i Ludovica, la filla d’una mare soltera amb dificultats econòmiques-, que al matí estudien en un dels instituts més prestigiosos de Roma i a la nit exerceixen la prostitució per a homes del poder italià, per tal d’escapar de la seva vida quotidiana.

La trama està inspirada en el cas real de prostitució infantil conegut com a ‘Baby Squillo‘, que va esclatar a Itàlia l’any 2014. L’Agnese i l’Angela (noms falsos), dues adolescents de 14 i 15 anys del districte romanès de Parioli van ser descobertes dins una xarxa de prostitució infantil en la qual hi estaven involucrades altes personalitats de l’elit italiana. D’entre elles, l’oficial de policia Mauro Floriani, marit d’Alessandra Mussolini, una senadora del partit dretà Forza Italia i neta del dictador feixista Benito Mussolini. El cas va destapar un iceberg ocult d’explotació sexual infantil del qual el succés de Parioli va ser només la punta.

La trama està inspirada en el cas real de prostitució infantil conegut com a ‘Baby Squillo’, que va esclatar a Itàlia l’any 2014

Ara bé, lluny d’exposar una crítica social, Baby es limita a mostrar a dues menors d’edat que mercantilitzen el seu cos amb un aire de banalitat i rebel·lió juvenil, sense denunciar que els fets i imatges que transcorren són abús i explotació sexual infantil. Així mateix ho constata la descripció que Netflix ofereix de la sèrie: “Segueix a un grup d’adolescents de Roma mentre desafien a la societat en cerca d’identitat i independència”.

Un exemple d’això també el trobem en el primer minut de sèrie. La protagonista, Ludovica, interpretada per l’actriu Alice Pagani, narra en veu en off: “Si tens setze anys i vius en el millor barri de Roma, ets afortunat. El nostre món és el millor possible. Però, inclús quan tot sembla perfecte, per sobreviure, necessitem una vida secreta”.

Lluny d’exposar una crítica social, Baby es limita a mostrar a dues menors d’edat que mercantilitzen el seu cos amb un aire de banalitat i rebel·lió juvenil

Segons el Centre Nacional de l’Explotació Sexual (NCOSE) dels EUA, Baby al·legoritza l’abús sexual infantil, el tràfic de menors i trivialitza l’experiència d’innumerables nois i noies menors d’edat que han patit l’explotació sexual. En aquest sentit, abans que s’estrenés la sèrie, juntament amb 50 activistes, proveïdors de serveis socials i supervivents de tràfic sexual van sol·licitar als directius de Netflix que suspenguessin la sèrie abans del seu llançament. Per tant, la polèmica que ha despertat no és degut al tema que desenvolupa, sinó per com ho fa.

Davant la negativa de Netflix de retirar la sèrie del mercat, Lisa Thompson, vicepresidenta del NCOSE, va acusar d’hipòcrita a la plataforma, que condemna el comportament de l’actor Kevin Spacey, acusat de múltiples agressions sexuals, però a la vegada permet la normalització de l’abús de menors. Netflix va aconseguir sortir del pas i la sèrie va ser estrenada el 30 de novembre del 2018, la qual ha arribat a ulls de milers de persones, la majoria adolescents.

El perill de no assumir una posició crítica i de denúncia no és només la seva normalització, sinó que passi desapercebut per a milers d’adolescents

Si bé és cert que Baby compleix amb la funció d’entretenir el públic, dista molt d’assumir responsabilitat sobre el seu missatge implícit. Baby emfatitza tant la posició econòmica del grup d’adolescents protagonistes i els problemes personals que els porten a sentir un buit que només es pot omplir amb sexe, drogues o violència, que es perd totalment de vista la gravetat de la solució trobada per les dues protagonistes. El perill de no assumir una posició crítica i de denúncia no és només la seva normalització, sinó que passi desapercebut per a milers d’adolescents.

Segons un estudi de les Nacions Unides sobre la violència contra els menors, hi ha més de 223 milions nens i nenes explotats sexualment arreu del món. Equiparar la prostitució infantil al diner fàcil, al glamour i a un signe de rebel·lió adolescent en lloc d’aprofundir en la magnitud del que suposa l’explotació sexual infantil, perpetua el tabú i invisibilitza el patiment de milions de víctimes d’aquest crim. 

Tags:
Júlia Ponsa Sala

Estudiant de Periodisme.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *