LOADING

Type to search

Societat

Ana Bernal Triviño: “Les dones que apareixen als mitjans de comunicació han de ser feministes”

Share
Ana Bernal Triviño

Ana Bernal Triviño presentant el seu llibre “No manipuléis el feminimso”. Font: RTVE.

Ana Bernal Triviño és periodista i professora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).Treballa en premsa escrita  a Público.es i és columnista a El Periódico. A més a més, participa en tertúlies televisives com La Mañana de Televisió Espanyola (TV1). Es declara feminista radical amb l’argument dels anys setanta: “Tot allò personal és polític”. Els seus articles i anàlisis abasten àmbits com les violències masclistes, l’amor romàntic, el divorci o l’avortament. Els seus textos sempre estan redactats des de la perspectiva de gènere i la defensa el feminisme.

El feminisme ha crescut de manera visceral en els últims anys i ha fet reaccionar el masclisme. En el teu artícle ‘A por las feministas’,  reconeixes haver rebut atacs masclistes en les xarxes socials. Creus que el feminisme està fent alguna cosa malament? O tot el contrari, creus que està fent justament el que ha de fer?

Si es produeixen aquestes respostes és perquè el feminisme ho està fent bé. El feminisme s’està fent fort en els últims anys, ha tingut un major calat social. A més, hem aconseguit que se sumin noves companyes, noves generacions que abans no hi eren. Precisament, aquest enfortiment produeix la reacció patriarcal. No és nou, cada vegada que hi ha una onada feminista passa. En aquest sentit, no estem fent malament les coses. Ara estem més organitzades que en anys anteriors. També estem exposant temes que fins ara estaven invisibilitzats. Estem recuperant assumptes que les feministes radicals dels anys setanta ja havien exposat. Actualment s’han recuperat aquests debats.

Les feministes ara estem més organitzades per mostrar les desigualtats, com la paritat en els mitjans de comunicació. Segons els informes d’‘On son les dones’, el 80% dels articles d’opinió de premsa escrita estan escrits per homes. Només un 20% de les opinions són de dones. Per aconseguir la igualtat, un 30% de periodistes homes haurien de fer un pas al costat per deixar la sobre representació que tenen. Creus que això és possible o és una fita idíl·lica?

Costarà, lamentable ningú vol cedir el seu espai. En televisió i en ràdio aquest problema es fa més visible perquè són mitjans audiovisuals. Les periodistes de televisió tenen una pressió sobre el físic brutal. Pel que fa a les columnes d’opinió, lamentablement el periodisme també és patriarcal, com moltes altres institucions. El periodisme s’ha format des de l’objectivitat masculina, ha estat deixant al marge les experiències del 50% de la població femenina. En les columnes d’opinió es mostra una visió de món que fins ara ha estat molt masculina. No obstant això, el feminisme és molt més que la visibilitat i les quotes de representació.

“El periodisme s’ha format des de l’objectivitat masculina, ha estat deixant al marge les experiències del 50% de la població femenina”

Consideres necessàries les quotes de representació dins el món de la comunicació?

Són necessàries perquè creen models i referents. Però també, les dones que apareixen als mitjans de comunicació han de ser feministes. No és útil si li donen columnes d’opinió a polítiques com Monasterio. A la cap i a la fi, se seguirà desenvolupant el mateix discurs i visió patriarcal. Calen més dones i homes amb perspectiva de gènere en els mitjans de comunicació.

El feminisme i la perspectiva de gènere com qüestions obligatòries en els mitjans de comunicació?

La perspectiva de gènere és un assumpte de drets humans. No estem demanant res de l’altre món. Els mitjans de comunicació no han d’acceptar el sensacionalisme, la morbositat i la polèmica. Haurien de filtrar qui escriu les informacions i les opinions que es donen en els seus articles i programes. La llibertat d’expressió no es pot fer servir com a justificació. La Constitució Espanyola remarca que llibertat d’expressió s’ha de fer des de la veracitat. Hi ha articles d’opinió on homes i dones escriuen sobre les denúncies falses llançant mentides i rumors. Això és desinformació. El mitjà de comunicació ha de tenir un criteri i un compromís amb la funció social del periodisme.

Llibertat d'expressió

La Constitució espanyola de 1978. Título I. De los derechos y deberes fundamentales. Font: BOE.es

Hi ha una línia molt fina entre la llibertat d’expressió i els drets humans. Molts periodistes que escriuen des de la visió patriarcal utilitzen l’excusa de la llibertat d’expressió.

La llibertat d’expressió no justifica ni permet res. Parlant amb Rosa Maria Calaf, vam reflexionar sobre això. De la mateixa manera que existeixen controls sanitaris perquè una persona no s’intoxiqui amb el menjar, hauríem de tenir mecanismes per frenar els mitjans de comunicació que “intoxiquen” amb les seves notícies, informatius i articles d’opinió. Hi hauria d’haver algun tipus de sanció, estan incomplint el seu deure com a periodistes. Si realment som tan constitucionalistes, hem de complir amb el dret a la llibertat d’expressió i la veracitat. Cal crear una nova visió sobre el periodisme. Justament, en la llei de violència de gènere hi ha una sèrie de normes dedicades als mitjans de comunicació. No obstant això, com aquestes normes són d’autoregulació només depèn dels mateixos mitjans que es compleixin o no. Com que no es compleixen, els mitjans de comunicació, per exemple, victimitzen encara més a les víctimes.

“La comunicació ha de ser feminista i amb perspectiva de gènere”

Creus que aquesta manca de regulació es pot considerar violència institucional?

La comunicació ha de ser feminista i amb perspectiva de gènere. Si no compleix aquests requisits, no és una comunicació ni democràtica ni representativa. Tenim una gran assignatura pendent dins de la professió.

Durant les diferents campanyes electorals de 2019, l’extrema dreta ha abocat moltíssimes mentides sobre el feminisme. Precisament al teu llibre No manipuléis el feminismo desmuntes algunes d’elles. Quin paper ha de tenir el periodisme feminista en aquestes situacions?

Hem d’estar molt alerta, hem d’estar constantment apagant aquest tipus de focs. Una de les propostes de llibre és contrarestar els rumors verificant amb les dades. Lamentablement, les notícies falses tenen un recorregut molt llarg i es propaguen a molta velocitat. La mentida es propaga més de pressa que la veritat. Malgrat que fem un procés de verificació, aquesta veritat ja va tard. La mentida i el discurs masclista ja ha calat a la societat. Hi havia un consens social que ara s’està destruint per culpa de les fake news.

“La mentida es propaga més de pressa que la veritat”

També hi ha altres estratègies periodístiques per acabar amb les fake news.

Sí, la construcció de titulars interpretatius és un exemple. Cal evidenciar que hi ha determinades propostes que no són constitucionals i que van en contra dels drets humans. Els periodistes hem d’explicar-ho així. Citar, simplement, una frase masclista d’algun partit sense cap interpretació crea dubtes en la societat. Les persones poc convençudes amb el feminisme acaben convençudes amb el discurs masclista. D’altra banda, no hi ha una alfabetització mediàtica ni uns nivells alts de lectura en informació. La gent es queda només amb el titular. Els periodistes també tenim un compromís amb l’agenda temàtica dels mitjans de comunicació. No hem de comprar tots els temes que ens imposen els polítics.

Pots recuperar l’entrevista al programa de ràdio que Onada Feminista va dedicar al periodisme feminista.

Tags:
Andrea Salazar Steindorff

Estudiant de Periodisme de la UAB

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *