LOADING

Type to search

Vida

Amb pèls o sense: això no és un dilema

Share
Pèls a una aixella de dona. Photo by Billie on Unsplash

Pèls a una aixella de dona. Photo by Billie on Unsplash

“Si això és bonic, que vingui déu i ho vegi”, “què és això” i “quin fàstic” són alguns dels comentaris que una noia pot rebre per pujar una fotografia amb pèls a les aixelles a una xarxa social.

Des de l’època grega, els cossos depilats eren un signe de bellesa. A l’època romana, la depilació era tot una professió: hi havia esclaus encarregats exclusivament de la depilació. A l’edat mitjana, fins i tot utilitzaven barreges de Cal Viva (una substància que actualment s’utilitza com a desinfectant) i arsènic (considerada actualment una de les substàncies més tòxiques que es poden trobar).

Avui dia, la nostra societat encara considera la depilació com una manera d’assolir la perfecció. Segons dades de El Mundo a Depilación: entre la higiene y la coquetería, un 82,2% de dones enquestades per fer aquest article es depilaven les cames; un 73,3%, les celles, i un 84%, les aixelles. Però, per què? Tothom a favor de la depilació contestarà dient que és qüestió d’higiene. Però, el pèl no afecta igual tant a dones com a homes? O la suor de les dones olora especialment malament quan entra en contacte amb pèl? La resposta a aquesta pregunta és no. I, dit sigui, tampoc és per raons d’higiene. La raó és el patriarcat.

Per què les dones es depilen?

Històricament, la societat ha dit a les dones que no són suficientment bones tal com són: cal fer dieta per ser primes, tenir cura amb el que es diu per no ser unes malparlades i depilar-se perquè ningú sàpiga que, efectivament, les dones tenen pèl (com qualsevol altre ésser humà). D’aquesta manera, cal sotmetre’s a altes dosis de dolor per complir amb les normes socials establertes. Doncs han dit prou!

En contra del que s’ha dit sempre, el pèl té una funció: les celles i el bigoti protegeixen els ulls i la boca de la suor; el pèl de les aixelles impedeix que les gotes de suor ens rellisquin pel braç; el pèl púbic ens protegeix d’irritacions i possibles infeccions i el borrissol dels nostres braços i cames ens protegeix del fred. Si el cos és prou savi per a crear totes aquestes barreres de protecció, per què dedicar esforços a destruir-les? Per por a les mirades de rebuig que es puguin rebre? Tot i la vergonya que pugui fer a priori, segur que les burles són suportables.

Confessió de l’autora

Jo mateixa em vaig començar a depilar quan tenia dotze anys perquè amigues meves em van preguntar si no em feia vergonya anar amb les cames tan peludes. Avui dia, encara em depilo per la incomoditat que em provoca veure el meu propi cos cobert de pèls. Però sé que aquest pèl no és dolent, que és part de mi i que és decisió meva, i no de la societat, com m’he d’estimar. Estimar-nos tal com som és un procés, hem de desaprendre tot allò que el patriarcat ens ha inculcat i interioritzar l’amor propi. Ens hem d’estimar amb pèls o sense.

Si voleu saber més sobre el pèl i el tabú que hi ha al seu voltant, podeu escoltar el programa d’Onada Feminista dedicat al tema.

Tags:
Maria Giménez Baeza

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *