LOADING

Type to search

Cultura Opinió

Un cirerer, per a poder escopir els pinyols al sortidor

Share
Mercè Rodoreda, autora d'Aloma

Mercè Rodoreda, autora d’Aloma. Font: Ajuntament de Barcelona

A la literatura, igual que a la vida mateixa, s’hi poden fer moltes lectures i interpretacions des de punts de vista molt diversos. Mercè Rodoreda en sabia molt d’això, un dels motius pels quals destaquen les seves obres és perquè no desencadenen respostes unívoques. En el cas d’Aloma, l’obra més autobiogràfica i psicològica de l’autora, aquest component de subjectivitat es mostra més que mai. No se sap si per l’estil que segueix sempre o perquè al ser l’obra més personal, sent una sensació de nuesa en narrar la seva història vital. Al marge de la complexitat polisèmica que presenta, la lectura d’Aloma és una veritable delícia que mostra una realitat quotidiana i propera.

Aloma és una obra escrita i ambientada a principis dels anys trenta del segle XX, just abans d’esclatar la guerra. La primera versió, publicada l’any 1938 en plena Guerra Civil, rep el Premi Segell. L’any 1939 Rodoreda marxa exiliada a França, i se’n desfà de totes les seves obres, excepte d’Aloma, que recupera i reescriu l’any 1968 a Ginebra.

L’obra explica, a través de l’anàlisi psicològica d’Aloma, el procés de transició d’aquesta jove òrfena i adolescent que deixa enrere una infància trista, però innocent, per donar pas a una realitat adulta molt més dura. El procés és gradual, però hi ha un fet clau que el condiciona: el lliurament de la protagonista a l’amor d’un parent. Els fets transcorren a Barcelona, a la casa familiar on conviuen el seu germà Joan, la seva cunyada Anna i el seu petit nebot Dani, amb el qual té un vincle especial, perquè d’alguna manera omple el buit que deixa el seu germà Daniel quan se suïcida.

Rodoreda qüestiona tot l’engranatge de patrons sistemàtics d’àmbit social, cultural i polític, que hegemònicament s’estableixen com a predeterminats

Fent una primera lectura pot semblar una història sense rerefons que relata, a través de la mirada de la protagonista, la vida típica d’una família de classe obrera de la societat catalana de l’època. Portant la història a un terreny més analític i tenint en compte tots els detalls, es pot observar com Rodoreda qüestiona tot l’engranatge de patrons sistemàtics d’àmbit social, cultural i polític, que hegemònicament s’estableixen com a predeterminats.

Aquests patrons es tracten des de l’inici de l’obra quan Aloma exclama: “L’amor em fa fàstic!”, però el fet que dona vida a la trama és l’aparició d’un parent que ve de l’Argentina, en Robert, i que acaba trastocant el món intern de la protagonista. Aquest detall no només és rellevant per ser un paral·lelisme respecte a la vida de l’autora, que amb vint anys es casa amb el seu oncle, sinó també perquè permet comprendre la intenció que té Rodoreda quan escriu Aloma. És a dir, reivindicar el descobriment d’una llibertat amorosa i sexual a través d’un procés introspectiu marcat per les ànsies de desig.

L’autora genera un espai de diàleg dins de la ment d’Aloma, que funciona com a connexió amb la lectora, i que permet sentir de molt a prop tot aquest procés vital i sentimental. Així mateix, deixa conèixer les seves pors i inquietuds, que tot i limitar-la, queden lluny de ser un impediment per rebel·lar-se. Aloma dubta, perd l’orientació i arrossega tristesa, però és molt valenta. Hem de tenir en compte que l’obra està ambientada dins d’un espai-temps molt concret: la societat catalana del segle XX, misògina i patriarcal. Hi ha una subordinació pràcticament inherent de la dona respecte a l’home.

Els rols de poder estan molt marcats i els personatges actuen d’acord amb aquest marc. Aloma es mou entre aquesta fina línia, desafiant-la en molts casos. Gran part de la trama succeeix gràcies a la  iniciativa de portar a terme, o no, aquests desafiaments. Hem de tenir present, però, que això no és possible sense l’estereotipació característica dels personatges que l’acompanyen.

Aloma es compara perquè vol tenir les mateixes habilitats per ser estimada i desitjada

El matrimoni de l’Anna i el Joan, on ella acota la submissió pròpia de mare i esposa i assumeix totes les tasques de cures. Ell, en canvi, el marit infidel, que se’n va a treballar i arriba al vespre amb el plat preparat a taula. En Robert, germà d’Anna i el parent del qual Aloma s’enamora, és el prototip d’home madur viril i possible coixí econòmic de la família. També les veïnes tafaneres amb ànsies de safareig i aparença social. O Coral, amiga de la família i amant d’en Joan. Una jove burgesa amb la qual Aloma es compara perquè vol tenir les mateixes habilitats per ser estimada i desitjada.

És un recorregut evolutiu de sentiments, queixes i qüestionaments continuats sobre el desig de descobrir i voler sense tenir massa clar el perquè, només volent-ho. Com el cirerer que la protagonista desitja tenir al seu jardí (lloc des d’on veu la vida més bonica, pels records amb el seu pare i per les flors, l’únic element que dona vida a la casa) pel simple fet de substituir la morera, que empastifa el terra amb el suc negre de les mores i, pel plaer d’escopir els pinyols al sortidor. En definitiva, aquest és simplement un detall més de la personalitat que està construint Aloma; és la metàfora de l’afany del descobriment, del desig de sentir, de tenir, de ser i de viure.

Tags:
Clara López García

Estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *