LOADING

Type to search

Cultura Opinió

A qui beneficia la norma?

Share
10 ingobernables June Fernández

June Fernández, autora de “10 ingobernables”. Foto: David Conte

Si només pogués descriure 10 ingobernables amb una sola paraula, segur que triaria “interseccional”. És probable que resulti un concepte llunyà, però que June Fernández va teixint a poc a poc mitjançant deu relats vitals.  A través del diàleg i la narració, posa noms i cognoms a injustícies que milions de persones carreguen a l’esquena diàriament.

Periodista de formació, Fernández va col·laborar amb el diari El País fins al 2009, any en què la seva carrera va prendre un gir inesperat. Aviat fundaria Pikara Magazine, una revista caracteritzada per la seva voluntat trencadora i independent. L’autora és coneguda per múltiples reportatges relacionats amb l’òrbita feminista i el col·lectiu LGTBI, i manté aquest fil ideològic al llarg de tota la seva obra. L’escriptora opta per dividir el llibre en deu capítols, cadascun dels quals narra la trobada amb una o diverses personalitats que la van marcar. És curiós com el pròleg juga un paper fonamental. Aquest exposa la possibilitat d’una onzena història, però que es va perdre en la memòria de l’autora per no prestar una justa atenció als detalls. Una història com tantes altres que, malauradament, en la societat actual passen inadvertides.

El desenvolupament no és pas cronològic i els escenaris són múltiples, des de terres cubanes fins al seu Bilbao natal. June Fernández salta d’un país a un altre, amb diversos protagonistes rebels que no encaixen dins la norma cis-hetero-patriarcal-opressora. Topem amb un altre concepte complex i difícil de pronunciar de carrerilla. El discurs de la periodista, però, determina que la lluita feminista i LGTBI va molt més enllà de la violència deslligable. Fa front a una violència estructural fonamentada en el sistema capitalista. Temes com el racisme, la pressió estètica, la prostitució o la precarietat laboral es fonen amb els murs que aixequen la transfòbia o la misogínia. Així doncs, cal insistir en una qüestió clau: la situació a l’Amèrica Llatina no s’assembla gens a la de l’Europa blanca i rica. També s’introdueixen conflictes polítics i processos bèl·lics, que obliguen a consultar la xarxa per acabar de comprendre el text del tot.

Dues-centes seixanta-quatre pàgines després, em permeto dir que 10 ingobernables no m’ha deixat pas indiferent. La cruesa dels fets i la sensibilitat descriptiva combinen amb dades i organitzacions reals, refermant la veracitat dels problemes que s’exposen. Si alguna cosa se li podria retreure a l’escriptora basca, és la curta extensió dels capítols, que per si mateixos podrien configurar llibres sencers. El lector es queda amb ganes de saber més sobre la Juanita, sobre la Nicole o sobre en Julio. Persones que no “han decidit complicar-se la vida”, sinó que la viuen com més bonament poden i volen. Qui llegeixi el llibre m’entendrà quan parlo d’això últim. Definitivament és una lectura incòmoda, que posa en dubte tot allò que ens han ensenyat i convida a explorar nous horitzons. Però sobretot, crida a revisar-se com a individu i com a comunitat.    

Tags:
Ona Falcó Vidal

Estudiant de Periodisme de la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *